Opinió

Keep calm

25 anys després

Fa 25 anys, aquest país va baixar a les tenebres, perquè desenes dels seus joves van ser sotmesos a inacabables sessions de tortura

Aquests dies fa 25 anys. En plena eufòria olímpica, Bar­ce­lona i el país es pre­pa­ra­ven per viure un dels prin­ci­pals esde­ve­ni­ments espor­tius del món. Tot això, enmig d’aque­lla Cata­lu­nya dual que bas­cu­lava entre el pujo­lisme con­ser­va­dor i una esquerra domes­ti­cada que massa sovint bus­cava en el cos­mo­po­li­tisme el con­sol per al seu auto­odi.

Aquests dies fa 25 anys. Quan el PSOE més cor­rupte dels González, Vera, Roldán o Cor­cu­era va tro­bar en l’ambiciós Bal­ta­sar Garzón –i en la fran­quista Audi­en­cia Naci­o­nal– el braç exe­cu­tor per poder tenir unes Olimpíades sense dis­sidències ni pro­tes­tes. I a fe que ho van acon­se­guir!

Aquests dies fa 25 anys que dese­nes de joves (i no tant joves) van bai­xar fins a les tene­bres de l’infern. Detin­guts de nit i de dia per la Guàrdia Civil, van des­co­brir com de poderós i mise­ra­ble pot arri­bar a ser un Estat i com de mes­quins poden ser els seus peons. Es van veure amb els caps introduïts dins de latri­nes putre­fac­tes, van com­pro­var el mal que es pot fer amb una sim­ple bossa de plàstic quan aquesta no deixa res­pi­rar, van patir el dolor d’una guia de telèfons picant repe­ti­da­ment sobre el seu cap. Elèctro­des, crits, pis­to­les a la boca, insults, banye­res ple­nes d’excre­ments, ame­na­ces als fami­li­ars...

Aquests dies fa 25 anys, un país sen­cer va bai­xar fins a les tene­bres de l’infern, perquè dese­nes dels seus joves (i no tan joves) van ser sot­me­sos a ina­ca­ba­bles ses­si­ons de tor­tura. L’objec­tiu? Acon­se­guir con­fes­si­ons forçades per anar ampli­ant el cer­cle de la boge­ria. El nos­tre Guantánamo par­ti­cu­lar con­tra un inde­pen­den­tisme que lla­vors era mino­ri­tari. El nos­tre Abu Ghraib envol­tat pel silenci i la com­pli­ci­tat –política, judi­cial i mediàtica– d’aquells que van inten­tar ama­gar tot allò que estava pas­sant. Entre ells, Bal­ta­sar Garzón, el jutge estel·lar que va voler pro­ces­sar Pinoc­het però que, hipòcrita, va callar davant de les tor­tu­res que li rela­ta­ven aquells joves (i no tan joves) amb el ter­ror mar­cat a cops en els seus ros­tres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.