Opinió

Tribuna

Governança als instituts

“Avui a Catalunya podem optimitzar processos i controls per reduir les possibilitats d’espifiar-la

Es diu que “la qua­li­tat no és mai un acci­dent: sem­pre és el resul­tat d’una gran intenció, d’un esforç sin­cer, d’una direcció intel·ligent i d’una exe­cució hàbil” (William A. Fos­ter). Tot i que vostès ja ho saben, cal recor­dar que no és el mateix la gover­nança que el “govern”: a qual­se­vol nivell, polític, fami­liar, edu­ca­tiu, etc. Diri­gir no és només manar, sinó enco­ma­nar una visió estratègica, visu­a­lit­zar el ren­di­ment orga­nit­za­tiu, super­vi­sar les acci­ons dele­ga­des, sense ofe­gar-les ni abduir-les. Avui dia estem en con­di­ci­ons, a Cata­lu­nya, d’opti­mit­zar les mane­res de fer, els pro­ces­sos de decisió i els con­trols ava­lu­a­dors a fi que –comp­tant amb la fal·libi­li­tat humana– reduïm les pos­si­bi­li­tats d’espi­fiar-la. Per això ava­luem, posem càmeres, fem ins­pec­ci­ons, usem pro­to­cols, encara que alguns anti­sis­tema o els anar­quis­tes se’ns en quei­xin.

Les jerar­quies inqüesti­o­na­bles, i aquells que actuen “com s’ha fet sem­pre”, no lide­ren res, mal­grat que acu­mu­lin el poder fàctic: ho pan­sei­xen tot. Sabem que les polítiques públi­ques han de defu­gir la rígida inte­gració ver­ti­cal: tre­ba­llem en entorns can­vi­ants i amb xar­xes par­ti­ci­pa­ti­ves. Tots neces­si­tem la par­ti­ci­pació social, tenir cura d’una comu­ni­cació cons­truc­tiva, afa­vo­rir una rela­ci­o­na­bi­li­tat enri­qui­dora entre els mem­bres de l’orga­nit­zació, amb ordre: això no és Xauxa. Per això emprem l’expressió gover­nança (gover­nance), que per­met anar més enllà que el terme govern (govern­ment), lli­gat a models de decisió més antics, essen­ci­al­ment jeràrquics.

Par­lem d’ense­nya­ment? Sé que els pro­fes­si­o­nals de l’edu­cació són, en gene­ral, força com­pe­tents. Pot sem­blar pre­tensiós, però és cert: ja sigui fruit d’una entre­vista labo­ral, mèrits tipus Linke­dIn o per les opo­si­ci­ons. També la ins­pecció té per­so­nes pre­pa­ra­des. I tots ple­gats res­pec­tem el codi deon­tològic i les nor­ma­ti­ves de fun­ci­o­na­ment. Cer­ta­ment, hi pot haver moments de crisi o fatiga, inse­gu­re­tats, etc., però ens n’anem sor­tint bé. D’on pro­vin­dria ales­ho­res la dis­funció? De la manca d’un bon govern del recurs més valuós: els docents. El remei ni és car ni màgic: rau en una millor “gover­nança”.

Aquest juliol con­clou l’estudi Ara és demà (CEC), con­cre­tat en cinc àmbits: prin­ci­pis, sis­tema, cen­tre edu­ca­tiu, docents i alum­nat. Rei­vin­dico aquí que se’n tre­guin con­clu­si­ons clares, ope­ra­ti­ves. I el pas­sat 22 de juny s’ha difós la reso­lució del Depar­ta­ment d’Ense­nya­ment sobre els docu­ments d’orga­nit­zació i gestió dels cen­tres docents per al curs vinent: ¿i si els escrivíssim ben clars i els apliquéssim, amb auto­no­mia, sim­pli­fi­cant la mala­gua­nyada burocràcia inne­cessària? Convé una estratègia, objec­tius i indi­ca­dors trans­pa­rents, acci­ons afir­ma­ti­ves que enten­guin també les famílies i l’alum­nat, i tot basat en una bona gover­nança. Ens hi posem?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia