Pífies i desencerts

El dic­ci­o­nari de la llen­gua cata­lana defi­neix la pífia com un error, dei­xa­desa o acció des­en­cer­tada. És un adjec­tiu rela­ci­o­nat amb la con­ducta humana i sovint té un com­po­nent d’inca­pa­ci­tat per resol­dre bé una acció. Rela­ci­o­nat amb aquesta acció fallida hi ha la manca de perícia. Aquesta s’entén com una habi­li­tat o una bona pràctica en un art, ciència o pro­ducte com­plex. Quan són tècnics o polítics els pre­te­sa­ment des­en­cer­tats i quan la manca d’habi­li­tat sovin­teja és que tenim un pro­blema, i greu. La soci­e­tat genera este­re­o­tips sobre deter­mi­nats col·lec­tius pre­te­sa­ment poc dili­gents, com són els fun­ci­o­na­ris, per exem­ple. Se’ls cri­tica fins i tot des­me­su­ra­da­ment i sense raó. L’enveja que gene­ren entre una àmplia capa de la població manté la crítica. Els meca­nis­mes d’assig­nació d’un este­re­o­tip no són sem­pre visi­bles ni cone­guts per l’experiència directa. Es trans­me­ten entre les per­so­nes i soci­al­ment són reforçats per epi­so­dis pun­tu­als. Això manté la creença a pesar que l’experiència par­ti­cu­lar ens pugui dir tot el con­trari. Per exem­pli­fi­car-ho faré un recor­da­tori de pífies rea­lit­za­des per polítics i tècnics. La plaça Josep Pallach, al barri de l’Eixam­ple, és el para­digma de les pífies que es come­ten per manca de perícia, des­en­cert o dei­xa­desa. Quan les deci­si­ons no es pre­nen des de l’espai tècnic qua­li­fi­cat, no es pla­ne­gen al ter­reny i no es fa cas de l’experiència, apa­rei­xen les pífies. Reca­pi­tu­lem els fets. L’obra s’ini­cia amb un any de retard després de diver­ses falli­des en l’adju­di­cació de l’obra. Un cop adju­di­cada, el retard acu­mu­lat de prop d’un any incre­menta la insa­tis­facció dels veïns. Els dèficits cons­truc­tius man­te­nen les fil­tra­ci­ons al pàrquing pri­vat que es troba a sota de la plaça. Després de mig any, encara no se sap per on entra l’aigua. La pilona que res­trin­geix el pas als vehi­cles no està ubi­cada al lloc ade­quat. L’entrada dels vehi­cles en pujada impe­deix la visió de la pilona. Des de la posada en marxa, hi ha hagut més acci­dents que dies de fun­ci­o­na­ment. La visual dels con­duc­tors no per­met veure la pilona, per la qual cosa no es veu ni se sap si és oberta o tan­cada. El llum que informa sobre si és oberta o tan­cada s’ori­enta en late­ral i no fron­tal­ment. Actu­al­ment, torna a estar fora de ser­vei. El mirall que ser­veix per infor­mar del perill de la presència de via­nants s’ha ubi­cat a l’altre extrem del car­rer. Les pilo­nes de pro­tecció per als via­nants no dei­xen pas­sar dos cot­xes. Es va dir, per part dels regi­dors, que es farien retro­ce­diri mig metre. Òbvi­a­ment, no s’ha fet. La visió dels vehi­cles que sur­ten del pàrquing és nul·la. El bada­lot es va des­fent a tros­sos i les peces de pedra són llençades a la zona de jocs infan­tils. El gos­sos hi van a fer les seves neces­si­tats. El nens i els joves hi juguen a fut­bol. La font raja per­ma­nent­ment. Al cos­tat de la font hi ha un qua­dre elèctric que sovint és obert. No cal que segueixi, crec. Podem par­lar de l’apar­ca­ment, de la cir­cu­lació, dels solars sense cons­trucció al cen­tre de la ciu­tat, alguns amb perill d’ensor­ra­ment. Els endar­re­ri­ments al parc Cen­tral, l’eli­mi­nació de la pasa­rel·la a l’estació i la subs­ti­tució per un altre pas obert i cobert, el lamen­ta­ble estat de l’entrada sud de la ciu­tat, les línies del TMG sense usu­a­ris, la manca de fun­ci­o­na­ment de mol­tes pan­ta­lles dels hora­ris del trans­port urbà, la len­ti­tud de les obres, la manca de man­te­ni­ment, i podríem seguir.

Amb els diners dels ciu­ta­dans s’estan come­tent tan­tes pífies que més val­dria que algú, res­pon­sa­ble­ment, donés alguna expli­cació. Els tècnics, a qui he donat sem­pre el meu suport, han de seguir les exe­cu­ci­ons d’acord amb els pro­jec­tes apro­vats. Els polítics han de defi­nir les pri­o­ri­tats. Els segui­ments han de ser por­tats amb diligència i fer­mesa, cosa que no passa sem­pre. I la recepció de mol­tes obres no s’hau­ria de fer si aques­tes no estan per­fec­ta­ment aca­ba­des. Els pro­jec­tes bàsics sovint estan fets des de la teo­ria i no des de la fun­ci­o­na­li­tat. I la pre­gunta amb què acabo és la següent: com pot ser que hi hagi tant i tant des­en­cert? La res­posta, que cadascú se la doni.