Nou horari i bon estiu

Aquests dies la gent se saluda dient “bon estiu”. No passa el mateix amb les altres estacions. “Bona primavera”? Si de cas “bon Sant Jordi” o “bona Pasqua”. “Bona tardor”? Alguna “bona castanyada”, i encara a mitja veu perquè és una festa petita. “Bon hivern”? Nadal i Cap d’Any són tan potents que suplanten tota l’estació, i això que les dues festes s’hi situen molt al principi i que quan acaben encara queda tot el fred. Em sembla que el “bon estiu” vol englobar el “bones vacances”. O el vol evitar: amb la crisi, no tothom té feina la resta de l’any i hi ha moltes inactivitats forçades. A Mataró, el “bon estiu” se substitueix pel “bones Santes”, la festa major de la ciutat que comença avui i ens tindrà ocupats tota la setmana. Algú ha dit amb caricatura cruel no exempta de raó que Mataró és una ciutat amb una festa major. Si Nadal i Cap d’Any són els forats negres que engoleixen tot l’hivern, les Santes engoleixen Mataró tot l’any.

La Generalitat s’ha adherit a la proposta perquè Catalunya es regeixi per l’horari solar. Volen que es compleixi el refrany que diu “Per la Mare de Déu d’Agost, a les set ja és fosc.” Amb l’actual horari, aquell dia no es fa fosc fins a les nou, “Per la Mare de Déu d’Agost a les nou ja és fosc” també respecta la rima, però la tradició mana les set. Em pregunto si la gent que aprofita tant com pot les hores de sol i que majoritàriament es reserva les vacances per a l’agost s’avindrà a haver d’encendre els llums a les set a mig mes. I a l’hivern? Un desembre vaig ser a Varsòvia. Sortíem de dinar i semblava que sortíssim de sopar. Per arribar a l’hora d’anar al llit havien de passar unes hores fosques que no s’acabaven mai. Com que era un viatge de feina, ens passàvem la tarda reunits. Mirava per les finestres, i semblava que les reunions s’haguessin dilatat fins a la matinada. A Varsòvia es feia fosc a quarts de tres. Aquí serà a quarts de cinc, les cinc. Ja s’hi manifestarà conforme, la gent? Segons descobriments recents, l’home –i la dona– no es diferencia gaire de les mosques. Les mosques volen llum, i els homes i les dones també. Els aparadors de les botigues ho havien detectat abans que la ciència. Si es fa fosc a les cinc o a les set, les botigues mantindran la gent espavilada com ja fan ara a partir de fer-se fosc, però em sembla que l’exercici comercial que se’ns exigirà serà excessiu. A més, no tots els pobles tenen un Zara. Ens volen fer avançar l’hora de dinar. Això està bé. Però la de sopar? “Com a Europa, que després de sopar la gent surt a passejar, a comprar i al teatre.” Tret de les grans capitals, a Europa, que porta el rellotge com aquí, després de sopar no hi ha ningú al carrer ni espectacles per oferir.

Ja en parlarem. Bon estiu, i ens retrobem per la Mare de Déu d’Agost.