Opinió

Full de ruta

Editorialista de Madrid

“L’ofici és com el joc infantil de confeccionar un text amb paraules donades: «golpe de estado», «deriva autoritaria»”

Aquest és un espai gratuït cedit a un edi­to­ri­a­lista de la premsa de Madrid:

“És d’agrair que Full de ruta acu­lli la veu d’un edi­to­ri­a­lista de Madrid, que és l’autor d’aquests tex­tos sense firma –dels arti­cles fir­mats en diem tri­buna de opinión, amb la pedan­te­ria de qui alliçona el lec­tor des d’un púlpit en lloc de mirar-lo als ulls– i que sovint us des­per­ten gràcies als resums de premsa radiofònics. En una altra època calia dir si s’és de dre­tes o d’esquer­res, però ara no cal. Quina és la feina d’un edi­to­ri­a­lista, es pre­gun­tarà el lec­tor. Doncs, davant la con­sulta de l’1 d’octu­bre, l’ofici és com aquell joc infan­til de con­fec­ci­o­nar un text a par­tir d’unes parau­les ja dona­des. Deriva auto­ri­ta­ria, golpe de estado i Trump són con­cep­tes a par­tir dels quals es juga. I si als anys noranta –quan als quios­cos de Madrid hi havia edi­to­ri­a­lis­tes de dre­tes i d’esquer­res, ho recor­den?– la moda era bar­re­jar Cata­lu­nya amb els Bal­cans, ara es porta Veneçuela. El com­pany que uneix en una frase Cata­lu­nya i el règim de Maduro és tan cele­brat que aviat agita una legió d’imi­ta­dors, i lla­vors hi ha qui s’engresca i cita Corea del Nord perquè creu que encara no des­criu la rea­li­tat cata­lana amb sal prou grui­xuda. Però no tot és eufòria al gremi; un veu que un edi­to­rial apo­calíptic no causa res i, en canvi, l’entre­vista a un con­se­ller en aquest diari pre­ci­pita els fets. Els mots, a més, són tan ingrats que ano­me­nes purga el que fa Puig­de­mont can­vi­ant tres con­se­llers i més tard dedi­ques un edi­to­rial a la depu­ració de 130.000 fun­ci­o­na­ris que el 2016 va fer Erdo­gan i ho ano­me­nes igual: purga. I lloes que els veneçolans votin en una con­sulta no auto­rit­zada –fins i tot en meses a Madrid!– i qua­li­fi­ques l’1-O de ple­bis­cit boli­varià. És per això que sen­tiu més pròxim un edi­to­rial de The New York Times que un edi­to­rial que us observa a una hora d’avió?”

Adver­ti­ment: el que acaba de lle­gir és pura ficció. Si en algun moment li ha sem­blat par­ci­al­ment ver­sem­blant o fins i tot total­ment creïble no és culpa seva, és només a causa del par­ti­cu­lar moment polític i periodístic que es viu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia