Opinió

LA GALERIA

N’estic fins als nassos

Part del públic no té cap mania a posar-se a fotografiar, filmar i enregistrar cançons molestant els seus veïns

Els com­panys foto­pe­ri­o­dis­tes fa temps que es quei­xen de les crei­xents difi­cul­tats que tenen per exer­cir la seva feina amb plena lli­ber­tat i pro­fes­si­o­na­li­tat, ja que cada vegada més se’ls posen impe­di­ments quan volen cap­tar imat­ges, bé sigui d’un foc fores­tal, d’un acci­dent de trànsit o d’alguns esde­ve­ni­ments als quals els matei­xos orga­nit­za­dors impe­dei­xen acce­dir amb el pre­text que ser­vi­ran fotos ofi­ci­als. En els grans con­certs sem­pre hi ha alguna estre­lla que no vol ésser retra­tada i ser­vei­xen fotos enllau­na­des. És una deriva cap al con­trol d’imatge molt pre­o­cu­pant, ja que s’impe­deix fer la feina als pro­fes­si­o­nals que ho són per tra­jectòria, per vocació i perquè s’hi gua­nyen la vida. Men­tre aquesta situ­ació s’està enre­ves­sant, cada vegada més en els con­certs, part del públic no té cap mania a posar-se a foto­gra­fiar, fil­mar i enre­gis­trar cançons moles­tant els seus veïns que han pagat la mateixa entrada i que són dis­trets i empre­nyats pels les llu­me­tes i, a vol­tes, per uns flai­xos de jut­jat de guàrdia. Sobre­tot en el tea­tre, fa anys que es va arri­bar a l’acord que els fotògrafs no fes­sin ser­vir el flaix per no moles­tar els espec­ta­dors. Del pacte entre orga­nit­za­dors i pro­fes­si­o­nals en fa cas omís un públic insen­si­ble i no veig que es queixi gaire ningú; bé, Chris­sie Hynde, la líder de The Pre­ten­ders, va recla­mar que no volia veure mòbils!, però en altres con­certs els músics ja no bata­llen. És com­pren­si­ble que es vul­gui enre­gis­trar una cançó en directe de l’artista pre­fe­rit, però no entenc que molta gent es passi tot el con­cert fent fotos, gra­vant i mirant el What­sApp, perquè la qüestió és: què hi fa, allà? Ha pagat 30 o 40 euros, per anar con­sul­tant els mis­sat­ges cada dos minuts? Estan atra­pats i molts encara no ho saben, però, si us plau, per­me­tin que els altres puguin mirar i escol­tar l’espec­ta­cle sense inter­ferències. El pro­blema, a més, és que amb les xar­xes dites soci­als, als peri­o­dis­tes els sur­ten com­pe­ti­dors a cada can­to­nada. Avui tot­hom “és peri­o­dista” perquè un fet que suc­ce­eix a l’altra punta de món al cap d’un minut és aquí via Twit­ter, What­sApp... però aque­lla supo­sada notícia ens arriba sense con­tras­tar, sense una font fia­ble que en veri­fi­qui la solvència infor­ma­tiva. Els peri­o­dis­tes i els mit­jans hi són per donar aquesta cre­di­bi­li­tat, per garan­tir la neu­tra­li­tat i la vera­ci­tat d’aque­lla infor­mació. Si us plau, dei­xin fer la feina als pro­fes­si­o­nals!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.