Opinió

Tribuna

L’ou de la truita

“L’atac perpetrat pels més joves dels cupaires a un autobús turístic és el símbol del seu pas de les paraules als fets

Estava can­tat que la gent de la CUP faria tot el pos­si­ble i més per posar con­tra les cor­des el govern de Cata­lu­nya i l’alcal­dia de Bar­ce­lona; està en la seva natu­ra­lesa, i, no ens enga­nyem, també en la seva coherència. De fet, sem­blava estrany que fins ara no s’hagues­sin alçat en el punyent tema del turisme més que amb la retòrica ver­bal i dra­ma­tit­za­ci­ons intrans­cen­dents. L’atac per­pe­trat recent­ment pels més joves dels cupai­res, la gent d’Arran, a un autobús turístic ple de famílies quan vore­java el Camp Nou és el símbol del seu pas de les parau­les als fets; però arran de les reac­ci­ons que l’assalt amb força en les coses ha pro­vo­cat, s’ha alçat també com a metàfora de les con­tra­dic­ci­ons que es poden pro­duir quan s’estén un argu­men­tari a situ­a­ci­ons impre­vis­tes.

Els anti­ca­pi­ta­lis­tes volen que els bene­fi­cis que genera el turisme es que­din ínte­gra­ment en els bar­ris que (diuen, i en vista de la tolerància dels gover­nants envers l’inci­visme s’ha d’accep­tar el judici) patei­xen degra­dació. Argu­men­tant com quan es rei­vin­dica la inde­pendència per fugir de “l’Espa­nya que ens roba”, recla­men que ni un euro del recap­tat pel turisme vagi a altres llocs que no siguin aquells en els quals els bene­fi­cis s’han produït.

El seu rao­na­ment és cohe­rent amb el que diu, en un plànol més gene­ral, que els milers de mili­ons d’euros que van cada any cap a les arques de l’Estat es que­da­rien a Cata­lu­nya si fos inde­pen­dent; però als ges­tors del total pres­su­post català i bar­ce­loní, l’argu­ment no sem­bla haver-los fet gaire gràcia si s’aplica als bar­ris; són molts els diners que es gene­ren al Born, al nucli antic, al Raval, o la Bar­ce­lo­neta (per no dir a les roda­lies de la Pedrera o la Sagrada Família) per accep­tar que tots ells es dedi­quin a sane­jar l’erosió que s’hi pro­du­eix dia a dia.

Tan­ma­teix, i seguint amb les con­tra­dic­ci­ons, també es des­vien dels seus prin­ci­pis soci­a­lit­zants els anti­sis­tema: se’ls hi han de recor­dar, i ho han fet fins i tot des de Junts pel Sí, ter­mes com la soli­da­ri­tat o el repar­ti­ment equi­ta­tiu de la riquesa que, amb aquesta seva afer­ris­sada nega­tiva a com­par­tir entre bar­ris cap guany que el turisme ens deixi, sem­blen obli­dar. De fet, qual­se­vol soci­al­demòcrata inde­pen­den­tista entra en para­doxa en algun moment: els cupai­res són els únics que volen liqui­dar la soli­da­ri­tat amb la resta d’Espa­nya i la rei­vin­di­quen fins a la con­fis­cació a nivell indi­vi­dual (o pel que fa a l’Església), però la neguen entre bar­ris quant a les ren­des del turisme; l’alcal­dessa pro­gre que mal­me­tia els vidres dels bancs quan lide­rava la PAH s’inco­moda davant la violència ves­tida de política d’aquests cupai­res que l’avan­cen per l’esquerra; i el govern català ha d’enca­rar la que és pot­ser la pit­jor para­doxa: es pot o no es pot mobi­lit­zar la gent con­tra la llei, tot i que sigui dient que la jerar­quia nor­ma­tiva la deter­mina qui vol, i ente­nent que si vol ja pot?

Hem sen­tit des­ta­cats mem­bres del govern, dipu­tats, intel·lec­tu­als i ana­lis­tes polítics par­lar de la mobi­lit­zació ciu­ta­dana com l’única manera de con­tra­res­tar la càrrega judi­cial i poli­cial que està fent i sense dubte con­ti­nuarà fent l’Estat con­tra el procés. De fet, fins i tot s’ha gene­rat un debat sobre l’auto­ri­tat i la llei que hau­rien d’obeir els mos­sos d’esqua­dra en cas de con­flicte entre les diver­ses ordres rebu­des. M’ha sem­blat enten­dre que així afe­gien música a la lle­tra que el regi­dor Joan Coma posà a la recepta de truita per la qual se’l va voler encau­sar sense èxit. ¿A què ve, doncs, sor­pren­dre’s pel fet que, d’acord amb els seus objec­tius polítics, la gent d’Arran, que se la veu venir d’una hora lluny, que mai han ama­gat enten­dre que els objec­tius polítics de vega­des poden reque­rir violència, n’usin “una mica” con­tra un símbol del capi­ta­lisme que con­si­de­ren ana­tema? Un autobús ple de turis­tes anant a visi­tar el tem­ple museístic de Cata­lu­nya, que no, no és el MNAC ni el Museu Picasso, ans el Museu del Barça!

L’altra pos­si­bi­li­tat era un iot de llar­gada des­co­mu­nal en el Club Nàutic (i no estic donant idees), però en tot cas aquest moment és sense dubte una opor­tu­ni­tat per tor­nar a pre­gun­tar-se, encara no és tard, què va pri­mer (perquè ja està vist que això que les dues coses van jun­tes es diu sovint, però sona ben dife­rent per a cadascú dels que ho afir­men): la inde­pendència o el model de soci­e­tat que volem per a Cata­lu­nya? Qui ante­posi mar­xar ha de recor­dar la dita: qui oli remena, els dits se n’unta. I on diu oli, podem posar, per cas, l’ou de la truita.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia