Opinió

A la tres

Si jo tingués una escombra

“El polèmic cartell de la CUP m’ha fet pensar en aquella cançó dels Sírex: “Quantes coses escombraria”

Si jo tingués una escom­bra quan­tes coses escom­bra­ria, can­ta­ven en cas­tellà els Sirex en una popu­lar cançó de fa dècades. M’hi ha fet pen­sar el polèmic car­tell de la CUP per l’1-O. El diner és el pri­mer que escom­brava la banda d’en Les­lie i per supo­sat totes aque­lles coses bru­tes que es veuen pels bai­xos mons. Tot i que amb el temps hem des­co­bert que hi ha tan­tes coses bru­tes, o més, ama­ga­des sota les cati­fes per­ses de les altes esfe­res. Tam­poc no sé si en Les­lie con­ti­nu­a­ria can­tant aque­lla enco­ma­na­dissa cançoneta després dels seus afers judi­ci­als pels cobra­ments de Bar­ce­lona Regi­o­nal en època del govern de CiU a l’Ajun­ta­ment. Però en fi. Entenc que l’escom­bra de la CUP vol fer fora dels Països Cata­lans totes aques­tes coses bru­tes. Però diver­geixo de la forma. Ni el car­tell leni­nista en què s’ins­pira per­so­na­lit­zava l’escom­brada. Pro­ba­ble­ment, els estra­tegs mediàtics de la CUP neces­si­ta­ven posar cares als mals que ells veuen al nos­tre país per gene­rar una polèmica que els doni canxa mediàtica. Ni que sigui a costa de gene­rar una dis­puta estèril en el món de l’inde­pen­den­tisme. Equi­pa­rar Artur Mas i Rajoy en època d’ame­na­ces, que­re­lles i inha­bi­li­ta­ci­ons no sem­bla el més efec­tiu per l’acu­mu­lació de for­ces que neces­sita l’inde­pen­den­tisme. Com tam­poc ajuda aquells que pen­sen que en l’escom­brada no s’ha d’incloure la cor­rupció del pre­sumpte 3% o el cas Palau. Tot i que en aquest últim cas, ja que el car­tell per­so­na­litza, trobo a fal­tar incom­pren­si­ble­ment la cara de Fèlix Millet. Pot­ser és un des­cuit, cap­fi­cats com sem­bla­ven estar els dis­se­nya­dors de la CUP amb altres cari­ca­tu­res. Les escom­bres són pode­ro­ses. Un dels prin­ci­pals estris de les brui­xes amb què mol­tes mili­tants de la CUP se sen­ten, com a dis­si­dents, ben segur iden­ti­fi­ca­des. Mal­grat que ara la més famosa sigui la de Harry Pot­ter. Però l’1-O no és cap encan­teri. És una rea­li­tat democràtica. I el que toca és escom­brar cap a casa amb totes les for­ces. Amb urnes ben ple­nes que per­me­tin gua­nyar el país. No el país que cadascú vol sinó el que caldrà cons­truir des de la volun­tat majo­ritària.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia