Opinió

Ara torno

Comportament d’estat

“En la desgràcia, Catalunya ha actuat com si ja fos un estat seriós i responsable

Hi ha fets que fan que les coses ja no siguin igual. En el nivell més ínfim de l’escala d’importància pel que va pas­sar dijous a Bar­ce­lona i Cam­brils, aquest arti­cle no serà el que havia de ser. En el tram final dels dies de vacan­ces, dijous al mig­dia ja tenia escrit el que havia de ser l’arti­cle d’avui. Era un arti­cle de to ama­ble, cos­tu­mista i amb un toc per­so­nal com m’agrada fer a vega­des, fins i tot amb un punt d’auto­paròdia. A par­tir d’uns dies plàcids al vol­tant d’una pis­cina tran­quil·la, evo­cava la pel·lícula El neda­dor, de Frank Perry, pro­ta­go­nit­zada per un Burt Lan­cas­ter en banya­dor. I jo em deia que per tren­car tanta pla­ci­desa només m’hau­ria fal­tat l’apa­rició del seu per­so­natge a la meva pis­cina.

No va ser aquesta la sor­presa. Va ser més real. Uns assas­sins van segar la vida de per­so­nes que pas­se­ja­ven tran­quil·lament per la Ram­bla de Bar­ce­lona i des d’aquell moment res no va ser igual. La tragèdia va irrom­pre a la vida de les vícti­mes i els fami­li­ars, però també, en una altra dimensió, a la de tots nosal­tres. Aquest cop no era a Niça, ni a Lon­dres, ni a Brus­sel·les, ni als altres llocs que con­for­men el mapa del ter­ro­risme en els últims anys. Ha estat aquí. I quan això passa res per­so­nal importa, lle­vat que siguis una de les vícti­mes. Uns fets tan tràgics ens com­mo­uen i ens inter­pel·len com a soci­e­tat. Les con­ver­ses amb els nos­tres, l’interès en els mit­jans, els temes de debat en els grups de What­sApp han girat cap a la tragèdia de Bar­ce­lona.

I com sol pas­sar en aques­tes situ­a­ci­ons, des­co­brim les coses bones que tenim com a soci­e­tat per la soli­da­ri­tat demos­trada per moltíssima gent. Però també la mes­qui­nesa dels més mes­quins, que es carac­te­rit­zen perquè ho són en qual­se­vol situ­ació i no dei­xen de ser-ho en moments com aquests.

Aquests dies no ha estat ningú del govern català qui ha par­lat d’inde­pendència. Han estat polítics i mit­jans espa­nyols que ho han fet. Per rela­ci­o­nar l’atemp­tat amb el procés inde­pen­den­tista, per uti­lit­zar una situ­ació de dolor amb fina­li­tats polítiques. I hi ha hagut un intent del govern espa­nyol de dei­xar en evidència el govern català a l’hora d’afron­tar una crisi d’aquesta mag­ni­tud. La gent, però, que pensa molt més del que cre­uen els mes­quins, ha assis­tit a una excel·lent gestió de la crisi per part del govern de Puig­de­mont, d’una feina magnífica dels Mos­sos d’Esqua­dra i dels ser­veis sani­ta­ris, soci­als, legals i diplomàtics. I això ha fet més evi­dent el con­trast amb l’actu­ació de Rajoy i dels seus minis­tres, de tots els que acu­sen Puig­de­mont de pen­sar només en el procés inde­pen­den­tista. Sí, tenen raó, Puig­de­mont i el seu govern es pre­o­cu­pen tant del futur de Cata­lu­nya que, dins la desgràcia, s’ha pogut veure que ja pot actuar com un estat seriós i res­pon­sa­ble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia