Opinió

Tribuna

Els francesos i les llengües

“ A França, allò que se sent de forma testimonial i que no és francès, és ‘patois’

Ara que els turis­tes van des­fi­lant, em ficaré en un jardí, que diuen en cata­nyol. En cas­tellà encara algú diu en un beren­je­nal, però, mira, va fer més gràcia això de ficar-se en un jardín. I en català va fal­tar temps per donar de baixa ficar-se en un embo­lic, sarau o mer­der. I quin és el jardí? Que, par­ti­cu­lar­ment a l’Empordà, es qüesti­oni la ine­fa­ble con­si­de­ració que el francès cor­rent té de les llengües que no són la seva, sin­gu­lar­ment de les que no són naci­o­nals (és a dir esta­tals: a França també hi ha molts no-naci­o­na­lis­tes), i con­cre­ta­ment de la cata­lana. I per què és un jardí? Com els mana­ments de la llei de Déu, resu­mi­rem les raons en dues. La més àtica i agre­dolça és que fa dos segles –la pri­mera Ency­clopédie va arri­bar a Figue­res abans de la Revo­lució– que la llen­gua i cul­tura fran­ce­ses, en un cert llistó i com a tot Occi­dent, ens han fas­ci­nat, i hi hem après molt fins que els EUA els van pren­dre l’hege­mo­nia. L’altra, més babaua però molt popu­lar entre els meus conveïns (m’arrisco, doncs, que em mirin de biaix), és que encara bave­gem com­pli­ci­tat amb el francès comú, injus­ti­fi­ca­da­ment fier de tot el que pot adjec­ti­var-se de francès: de les nei­ges d’antan de l’edu­cació, la cul­tura... als tòpics de l’ando­ui­llette, la quiche o l’hor­ri­ble paëlla royal (amb xoriço).

La política lingüística geno­cida prac­ti­cada a l’Hexa­gone a favor del francès, ama­gada a les esco­les i negada arreu, ha cris­tal·lit­zat en el ciu­tadà cor­rent –repe­teixo: cor­rent– en la con­vicció que el francès ha estat la llen­gua de sem­pre i de tots els ciu­ta­dans; creu que, a França, allò que se sent de forma tes­ti­mo­nial i que no és francès, és patois: poc més que gutu­ra­li­tats indig­nes de la llen­gua nati­o­nale (ja hem dit que a França està ple de no-naci­o­na­lis­tes). Un profe de lycée clas­si­fi­cava el bretó, l’alsacià, el basc, el català i el pro­vençal en dos grans grups: patois du nord i patois du sud; cap altre pro­fes­seur el va des­men­tir. què ense­nyen a les uni­ver­si­tats? Vaig conèixer una noia guapa i esco­to­rida, aca­bada de lli­cen­ciar en espa­nyol –estu­di­ant de romàniques, doncs–, que va triar Figue­res per apren­dre cas­tellà amb la mateixa indolència men­tal que si hagués esco­llit Quin­ta­ni­lla de Nuño Pedro; va ser pin­to­resc i no ho allargo més.

No sé si el francès cor­rent –repe­teixo: cor­rent– pot ima­gi­nar-se que, sense Nor­man­dia i Joan Pujol, el que repre­sen­tava Hit­ler s’hau­ria que­dat a França. Tres quarts de segle després segu­ra­ment els forns s’hau­rien apa­gat però en canvi l’ale­many cam­pa­ria arreu. I el francès, seguint la con­si­de­ració que a França tenen les llengües sense exèrcit ni académie, seria un patuès més i el mal­par­la­rien, com l’Aznar, por­tes endins de casa. ¿Tot això, no pot con­vi­dar –i no només els fran­ce­sos– a no per­sis­tir en lingüici­dis encara que sigui amb acti­tud i eines política­ment cor­rec­tes, o amb insults com els que han rebut Colau i Puig­de­mont per la com­pa­rei­xença el dia de l’atemp­tat?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia