A la tres
No els està bé res
“Curiós, que els contraris a l’1-O siguin ara els més exigents amb les condicions en què s’haurà de fer
No deixa de ser curiós, suposo que s’hi han fixat, però ara resulta que tots aquells que no volen que es faci un referèndum a Catalunya s’han tornat els més exigents amb les condicions en què se celebrarà. Ara que estem a les portes que el referèndum es convoqui formalment, els recomano molt sincerament que escoltin aquests dies les tertúlies que es fan i es desfan en aquest país o que llegeixin segons quins articulistes. És sensacional. Sentia ahir un tertulià molt preocupat per saber si rebrà o no la targeta censal a casa, defensant que si no la rep, això no serà un referèndum com cal. Un altre hi afegia que està molt preocupat per si el cens que s’utilitzarà tindrà massa errors, i a un tercer el preocupava quin model d’urnes es farà servir. Però el més curiós de tots és que a aquests tres (i dic aquests tres com podrien ser qualssevol altres tres) es declaraven més tard contraris a l’1-O. Totes les traves que citaven, i n’hi havia més, moltes més, eren per argumentar i demostrar que això no serà, com s’ha dit, un procés electoral fet “com sempre”. Curiós, deia, tot això que està passant. Que siguin els contraris al referèndum els qui ara s’hagin tornat tan purs i tan exigents democràticament parlant. I jo em pregunto: però, és que no s’han adonat, que aquest referèndum es fa sense el vistiplau de l’Estat, que són ells que no volen que sigui “com sempre”? No els seria més fàcil, perquè el referèndum tingui totes les garanties que ells volen, que tots aquests es queixessin al govern espanyol? És al govern català, a qui li han de fer tots aquests retrets? Segur? Estem a un mes del referèndum i resulta que els contraris a l’1-O són els qui s’esveren perquè encara no se’n saben tots els detalls i les garanties. I exigeixen, des de les seves tribunes, saber d’on surt el cens, quins col·legis hi haurà oberts, i com són i d’on surten les urnes. Els ha agafat un interès i un esverament inversament proporcional a la tranquil·litat que tenen aquells que aniran a votar, que no els importa massa si l’urna és de metacrilat o de cartró, ni on estan emmagatzemades, mentre sigui una urna i s’hi pugui votar. Curiós, tot plegat. No els està bé res.
