Opinió

Keep calm

Excepció

Pedrolo va ser l’escriptor català més retallat i més perseguit professionalment per la dictadura franquista

Aquests dies que vivim moments deci­sius per al futur del nos­tre país, hem recor­dat la figura de l’escrip­tor Manuel de Pedrolo. I ho hem fet a propòsit de la cele­bració del 50è premi Pru­denci Ber­trana. Però si l’hem citat és perquè, en la pri­mera con­vo­catòria del premi, l’any 1968, Pedrolo va gua­nyar amb una novel·la titu­lada Estat d’excepció que des­criu per­fec­ta­ment el que passa aquests dies. Un estat de setge a les lli­ber­tats accen­tuat, sobre­tot, des de dime­cres de la set­mana pas­sada, que és quan va començar aquesta inter­venció esta­tal amb l’objec­tiu d’atu­rar el referèndum. Pedrolo va ser l’escrip­tor català més reta­llat i més per­se­guit pro­fes­si­o­nal­ment per la dic­ta­dura fran­quista. L’obra havia estat escrita el 1961 i s’havia pre­sen­tat al premi de Girona, tal com consta en el seu pal­marès, amb el títol d’Estat d’excepció però pri­mer s’havia titu­lat Esber­lem els murs de vidre. La novel·la ja havia inten­tat publi­car-se diver­ses vega­des, però va ser rei­te­ra­da­ment rebut­jada per la cen­sura el 1963, el 1965, el 1968. L’estratègia del canvi de títol per con­fon­dre els cen­sors no sem­pre fun­ci­o­nava. Final­ment, per Sant Jordi del 1975 es va publi­car, set anys després que hagués estat cen­su­rada. I ho va fer amb el títol d’Acte de violència i amb el reclam a coberta que es trac­tava del premi Pru­denci Ber­trana que havia gua­nyat amb l’altre títol. La novel·la era, tal com diu la con­tra­por­tada del lli­bre, “la recre­ació dinàmica i sos­tin­guda d’una ciu­tat (ara, lle­gei­xin país) que viu unes jor­na­des sense pre­ce­dents: una estra­nya soli­da­ri­tat va gua­nyant els ànims dels seus habi­tants, els quals, sense haver-se posat d’acord, obeint una con­signa anònima i sen­zi­lla, ins­tau­ren una situ­ació que els per­metrà de con­que­rir la lli­ber­tat sense ves­sa­ments de sang”.  Ben bé com si els temps no hagues­sin can­viat gens. Quan recu­pe­res aques­tes notícies, t’ado­nes que és ver­gonyós que l’ano­ma­lia democràtica que vivim con­ti­nua sent una excepció en aquesta època. Ara sí, només depèn de nosal­tres que deixi de ser-ho.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia