Ja som aquí!

Ja som aquí! “Per a certs homes tan­ma­teix ve un dia/que han de dir el gran Sí o el gran No./És evi­dent tot d’una qui era que tenia/a punt dins seu el Sí, i en dir-lo va enda­vant/cap a l’honor i la con­vicció./Qui ha fet el refús no es pene­deix. Si tor­nen/a pre­gun­tar-li, «No» repe­tirà./I, amb tot, aquell «No» –l’exacte que calia– /l’aterra per tota la vida”, va escriure Kons­tan­di­nos P. Kava­fis sobre el perill que corre qui fa el gran refús. El bell viatge cap a la nos­tra Ítaca és ple d’aven­tu­res i de conei­xen­ces. Hi apre­nem dels que saben. Les armes espan­ten. Els cla­vells il·lusi­o­nen. Amb l’espant no es cons­tru­eix res. Amb la il·lusió es cova un somni. Tor­nem d’un llarg exili de dins de nosal­tres matei­xos. Amb el coratge de llui­tar amb sere­ni­tat fins quan con­vin­gui. Duem el ros­tre il·lumi­nat per un som­riure i la mirada encesa per un desig insu­bor­na­ble de lli­ber­tat. Seran sem­pre ger­mans els qui viuen a ponent i els trac­ta­rem de tu a tu, que és com es trac­ten els ger­mans. Encara que ara no ens enten­guin perquè els cal temps per poder pair que Miquel Pai­rolí, un cop més, tenia raó: “La dig­ni­tat cons­tru­eix la per­so­na­li­tat com l’orgull ten­deix a des­truir-la”. Ja ho veus, Miquel: ponent enllà, el món con­ti­nua no girant rodó. Tra­iem tota l’aigua del nos­tre pou fent cas d’aquests ver­sos de Fre­de­ric Mis­tral que algú va recor­dar pen­sant en Joan Saqués: “Afer­reu-vos a la vos­tra terra / i dei­xeu-vos de córrer món. / El món no us ense­nyarà res / que no pugueu apren­dre a casa vos­tra”. Apre­nem dels savis sense dei­xar d’apren­dre de nosal­tres matei­xos, Miquel i Joan. Pot­ser no som savis. En tot cas, segur que som fidels. Als qui avui també hi sereu quan diguem: “Ja som aquí!”