Keep calm
Discursos reials
A les democràcies parlamentàries el monarca es limita a comunicar la posició del govern, que és qui dicta el discurs
En una ocasió vaig poder comentar a l’aleshores príncep Felip que difícilment tindria en el seu regnat un moment èpic com el del seu pare la nit del 23-F, aquella nit, que va suposar una mena de “coronació” popular del rol del monarca en defensa de la Constitució i la democràcia. El futur regnat de Felip apareixia com excessivament plàcid per comparació. Dimarts passat, molts pensàvem que Felip VI tindria, per fi, el seu moment èpic. No va ser així per a decepció de molts catalans. El monarca es va limitar a fer comptes: acontentar dos milions d’independentistes li reportaria pocs beneficis. Al capdavall, acabaven de votar a favor d’un estat “en forma de República”. Un rei no s’imagina un gran futur laboral en una república. En la seva lògica, va optar (per més odiosa que resulti la comparació) per aplicar la mateixa fórmula del seu pare la nit del 23-F. Va sortir “a parar el golpe” en defensa de la Constitució i la democràcia. A les democràcies parlamentàries el monarca es limita a comunicar la posició del govern, que és qui dicta el discurs. Qualsevol matís que hi vulgui introduir va estrictament a compte seu i, en principi, no se li suposa. La mestra indiscutible en aquesta feina és la reina Isabel de la Gran Bretanya. Aquella senyora –amb tota la pompa– llegeix impàvidament el discurs que li ha lliurat el seu primer ministre, toqui el que toqui. Aquest any la primera ministra Theresa May va disparar totes les alarmes perquè no tenia encara la majoria prou garantida i va posposar el discurs de la reina fent-lo coincidir... amb la primera cursa de les carreres de cavalls d’Ascot! Un dia sagrat per a la reina. Amb tot, acabat el discurs, la dama va ser transportada veloçment a Ascot just a temps per a la primera carrera. Potser com a venjança la reina portava un barret blau amb estrelletes grogues que recordava poderosament la bandera de la Unió Europea. Aquell barret volia ser una bufetada a la desconsideració de la primera ministra del Brexit. Quina enveja que fan, avui i aquí, aquestes subtils polèmiques.
