Opinió

LA GALERIA

Racó de món

Em vaig acabar de convèncer, ara a través de les ones radiofòniques, que visc en un autèntic racó de món

Dimarts de la setmana passada, anant cap a Olot en cotxe, vam patir una retenció de més de mitja hora per unes obres a la carretera, a l’altura de les Preses. Ja des de mitjan 2009, quan es van obrir els túnels de Bracons, el tram des de la rotonda dels túnels fins a Olot aguanta un trànsit de vehicles molt intens i temps ha que es parla de rotondes a les Preses o una circumval·lació, però per ara (i sembla que va per llarg), res de res: ni rotondes ni variant, només embussos i cues. La gent de les Preses en deu tenir la pipa ben plena.

Aquest dimarts, allà parat al mig de la llarguíssima cua, vaig tenir temps d’escoltar dues vegades la informació sobre l’estat del trànsit que fan tan sovint a Catalunya Informació. La primera vegada vaig pensar: ara sabrem què passa (encara no sabíem que hi havia obres), i ens diran si en tenim per gaire. Doncs no, res de res. La informació va ser exclusivament sobre les rondes de Barcelona, el nus de la Trinitat, la Meridiana i els túnels de Vallvidrera. Vaig pensar que la segona vegada ens dirien alguna cosa, mentrestant la cua bloquejava tota la recta de les Preses per la banda nostra, i devia arribar a Olot per l’altra banda. Nou butlletí informatiu sobre l’estat del trànsit a Catalunya Ràdio, i també exclusivament rondes de Barcelona, nus de la Trinitat, Meridiana, túnels de Vallvidrera. En vaig concloure que ho devien tenir gravat, i per no haver d’estar tan pendents de la circulació, repetien el mateix unes quantes vegades. Tot el dia vaig estar atent a l’emissora i, com que tot seguit del trànsit donen l’estat del temps, ho vaig constatar clarament: a un quart de set l’home del temps va dir: “A primeres hores de la tarda, les temperatures tendiran a baixar…” Havia dit exactament el mateix mitja hora abans, i exactament el mateix mitja hora després, a tres quarts de set.

En tornar d’Olot, els operaris devien dinar i vam passar bé. Vaig saber després que les obres durarien com a mínim una setmana i per això els tres o quatre dies següents vaig escoltar sovint la informació radiada del trànsit. Ni una sola paraula dimarts, dimecres ni dijous sobre les obres a la carretera C-152. Vaig acabar de convèncer-me, ara a través de les ones, que visc en un autèntic racó de món. Ah, i també vaig veure clar què és un optimista: és un tipus que creu poder solucionar un embús de trànsit tocant el clàxon.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia