La reforma fiscal als EUA, a prop

Després de l’aprovació al Senat americà de la Budget Resolution, augmenta la probabilitat que finalment es produeixi la reforma fiscal als Estats Units. Tot i que segons aquest procediment només es requeria una aprovació per majoria simple a les dues cambres, i s’espera que el Congrés aprovi un primer esborrany a finals de mes, aquest encara s’hauria de posar en comú amb el Senat –en sessions conjuntes–, tornar a votar al Congrés possibles esmenes, per finalment ser aprovat al Senat. Arran dels desacords en el si del Partit Republicà (pel seu impacte fiscal negatiu), és molt probable que finalment, més que una reforma fiscal, el que s’aprovi sigui una rebaixa transitòria d’impostos durant 10 anys i que aquesta sigui menys agressiva que l’esborrany presentat al Congrés el mes passat. El procés també podria ser lent, però les eleccions a mitjà termini, el novembre del 2018, seran un incentiu per a la seva aprovació a finals del primer trimestre de l’any que ve.

Per actius, l’impacte en renda fixa és difícilment quantificable, ja que la reforma en principi no comporta una càrrega impositiva menor per a les famílies ni un consum més elevat. Pel que fa a la renda variable, en l’índex S & P 500 l’impacte directe per una reducció del tipus impositiu de societats fins al 25% (una mica menys ambiciós que l’esborrany del Congrés) dependrà en gran mesura de la seva capacitat per retenir l’estalvi, en lloc de revertir-lo als consumidors via preus més baixos. L’impacte positiu en el benefici de l’índex oscil·laria, segons consens, en un rang positiu d’increments del 4,5% i el 8%.

Els sectors més beneficiats per la rebaixa en l’impost de societats serien els de consum cíclic i no cíclic i, en menor mesura, telecomunicacions i indústria.

Per la seva banda, les companyies europees més beneficiades, si prenem com a referència la seva exposició a vendes als Estats Units en aquells tipus de negoci on aquesta coincideix amb la seva capacitat productiva o de distribució local, serien, per ordre: Ahold, Deutsche Telekom, Essilor, Safran, SAP, L’Oréal i Air Liquidi, entre altres. A l’Ibex 35 serien: Grifols, Acerinox, ACS, Viscofan i Arcelor. Entre les petites i mitjanes, sobretot les més internacionals.

Pel que fa al Banc Central Europeu (BCE), no va sorprendre en la seva roda de premsa de dijous que mantingués el tipus d’interès de referència en el 0,00% i que anunciés l’estratègia sobre la reducció del programa de compres d’actius a partir del gener del 2018, que consistirà en la reducció de les compres netes d’actius en 30.000 milions d’euros fins al setembre, tot i que es va deixar la porta oberta a ampliar o estendre aquest termini en cas que fos necessari.

Pel que fa al forward guidance, el BCE va mantenir la referència que els tipus estaran en els nivells actuals durant un temps prolongat que superarà amb escreix la finalitat de les compres netes d’actius. Així, el missatge va ser més impermeable del que s’esperava, mentre que el president de l’entitat, Mario Draghi, va reiterar que la decisió presa no suposa una matisació sinó una reducció de política acomodatícia davant el millor entorn macroeconòmic i amb vista a l’assoliment de l’objectiu d’inflació previst. Quant a l’anàlisi econòmica, el BCE insisteix en una recuperació generalitzada i va destacar sobretot l’equilibri entre el consum i la inversió. Tot això s’alinea amb un repunt de rendibilitats graduals del deute en els pròxims mesos, acompanyat d’una evolució positiva de les pendents, alhora que un suport per als actius de risc.