Keep calm
La cantarella
Aquest 22 de desembre estarem més pendents de sumes, pactes i coalicions que dels nens del col·legi de San Ildefonso
D’avui a un mes ja haurem votat. Em fa l’efecte, però, que el dia 22 de desembre no estarem tan pendents dels nens del col·legi de San Ildefonso per si canten el gordo. Aquest 22 de desembre, segons el que hagin dit les urnes, estarem més pendents de les sumes, les coalicions, els possibles pactes, però sobretot de com ho llegeix el govern espanyol. Perquè, si les forces sobiranistes guanyen en vots i tornen a formar govern, què passarà? Es tornarà a aplicar l’article 155 i convocaran noves eleccions? Fins quan? Fins que el resultat sigui satisfactori per als d’una banda? Aquests dies previs a la publicació de llistes, des de les files del bàndol del 155 s’han afanyat a dir que els resultats es respectaran i que com que les eleccions del 21-D són legals i convocades a l’empara de la Constitució, el que diguin les urnes s’acatarà. Em fa por que un cop arribats a aquest escenari i amb la connivència de les institucions europees es faci cas omís del resultat i s’apliqui una nova versió i més restrictiva encara del famós article. I, esgrimint que cal tornar al marc constitucional i a la llei, sotmetre Catalunya a un procés d’algerització. Quan Chadli Bendjedid presidia Algèria, l’any 1991, en règim de partit únic, va autoritzar la celebració d’eleccions. Va ordenar, però, una intervenció militar que va aturar el procés democràtic perquè en la primera volta el FIS, el Front Islàmic de Salvació, va guanyar amb un 24% dels vots. Davant l’amenaça de perdre el poder, Bendjedid els va il·legalitzar, empresonar, i l’exèrcit va prendre el poder. Es va estendre un clima de guerra civil que va desembocar en unes noves eleccions amb poques garanties democràtiques el 1995. Què hem d’esperar? Una situació semblant amb la mateixa cantarella que hem sentit aquests dies o un respecte real per l’exercici de democràcia que és l’únic que pot garantir el que vol el poble? Aquest 22 de desembre que ve, n’estarem pendents, però per una vegada ens estimarem més sentir l’enfadosa cantarella dels nens de San Ildefonso que no pas la de certs partits.
