Opinió

LA GALERIA

En estat de groc

L’únic esperit nadalenc que toca és l’alliberament dels nostres presos, abans de les eleccions

Els embats dels darrers dies m’han deixat estupefacte. Quan penses que ho has vist tot, resulta que el groc, un color que no m’agrada, esdevé un emblema de la llibertat. Com a defensor del prohibit prohibir, em compraré uns calçotets grocs, i uns mitjons, una samarreta, una camisa, una americana, una corbata i uns pantalons. Davant les accions injustificades que s’executen des del totalitarisme de l’Estat i els seus tentacles, la resposta civil sempre és ràpida i divertida: posar-se una agulla groga en comptes del llaç, o la foto de la Sofia i la Letícia, amb bandes grogues i l’enunciat: “La Junta Electoral vol denunciar un delicte.” Però l’assetjament és constant i sense límits. Mentrestant, en ple novembre ja s’han encès els llums que se suposa que encomanen l’esperit nadalenc i que converteixen el centre de les ciutats en un gran mercat comercial, com si comprar fos un dels grans objectius de la nostra existència. I potser ho és. Ho passem tot pel sedàs del consum. La setmana passada se celebrava el Black Friday, una denominació que ve del temps de l’esclavitud, quan després d’acció de gràcies els traficants venien els esclaus rebaixats per a la temporada d’hivern. Ja veuen si és fàcil capgirar la història. En el Nadal de la nostra infància, amb el pessebre, el tió i els Reis fèiem el fet. S’hi va afegir l’arbre, el pare Noel i totes les tradicions del món cristià, fins al punt que ja hem perdut les referències, llevat que som únics allargant les festes fins al 6 de gener. Amb deu presos polítics i el president i la resta del govern a l’exili, els ajuntaments de Girona, Barcelona, Lleida i Tarragona haurien d’haver esperat a encendre els llums a l’alliberament dels empresonats per defensar el dret a l’autodeterminació. A Girona, per Fires es van suspendre els focs, ara ens podríem estalviar la lluminària excessiva i l’ostentós arbre de la plaça Catalunya. No soc antinadalenc. Fins i tot m’encantava la cantarella de la loteria, que aquest any no se m’ha emportat ni cinc, i m’agrada el suposat bon rotllo que tot ho envaeix. També els excessius àpats familiars, tenint la sort que ni la política ni el procés ens han portat cap debat separador, ben al contrari! Però enguany tot és diferent. Hem viscut dies molt intensos, i la ressaca que estem patint fa de molt mal digerir. Crec que l’únic esperit nadalenc que toca és l’alliberament dels nostres presos, abans de les eleccions. La resta, ja ho podem aparcar fins l’any vinent.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.