Opinió

LA GALERIA

El feixisme que perdura

No s’aturaran. Siguin quins siguin els resultats del 21-D, és difícil mantenir l’optimisme a la banda alta

L’espoli del Museu de Lleida és un dels molts episodis que ens haurem d’empassar com gripaus a partir d’ara. Les llàgrimes de cocodril de l’alcalde Àngel Ros són un exemple de la hipocresia dels socialistes en donar suport a la impunitat del 155. Hi ha qui es va molestar perquè Pablo Iglesias va dir que el procés havia despertat la bèstia del feixisme espanyol; la qüestió es que no havia desaparegut mai. Fent una interpretació del cèlebre conte d’Augusto Monterroso que diu “Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí”, vivim en un estat aixoplugat en l’ombra del franquisme. Ni durant els governs del PSOE de Felipe González, que ha donat prou mostres de la seva impostura, les clavegueres de l’Estat van deixar de funcionar. Ja s’està anunciant l’ampliació de la causa judicial contra els implicats en el procés. No s’aturaran. Siguin quins siguin els resultats del 21-D, és difícil mantenir l’optimisme a la banda alta. Segur que des de Junts pel Sí s’han comès errors, el més greu, infravalorar la capacitat de repressió del PP animat per Cs, el PSOE i la gran majoria de mitjans de l’Estat. La Transició no va servir per conciliar les dues Espanyes, ni de bon tros. Les ganes de venjança contra Catalunya i tot el que representa se’ns demostra que són atàviques. Ara es recullen signatures per fer l’ensenyament en castellà. Tot i la situació de desassossec que patim amb presos polítics (no puc entendre de cap manera com se’ls discuteix aquesta condició), exiliats, i la plena incertesa de què passarà el dia 22, malgrat que tornin a guanyar els favorables a la independència, es manté un esperit de lluita molt alt i l’exemple de Brussel·les és extraordinari. També convida a la esperança la creativitat del poble davant l’adversitat. Les xarxes socials en són un exponent i hi he recuperat una dita del visionari George Orwell, que el 1943 va escriure: “A Espanya vaig veure, per primera vegada, informacions periodístiques que no tenien cap relació amb els fets, ni tan sols la relació que sol existir en una mentida normal. Vaig poder comprovar que les notícies no es redactaven per explicar el que en realitat estava succeint, sinó en termes del que hauria de passar segons la línia del partit polític.” La referència és per l’indecent titular d’El País sobre la marxa catalana a Brussel·les. I es pot resumir en una altra de les proclames de la xarxa: “El procés català destapa el feixisme, despulla l’esquerra, ridiculitza la monarquia i destapa la submissió dels mitjans.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.