Deixin en pau les escoles

M’esgarrifo cada cop que sento dir a un polític d’aquest país que vol trinxar la immersió lingüística a les escoles. Sostenen, aquests polítics, que la llengua castellana està discriminada a les aules i que els nens i nenes no gaudeixen de les mateixes oportunitats per aprendre els dos idiomes oficials de Catalunya. No entenen, o fan l’orni perquè només visualitzen votants, que l’actual model d’escola catalana és un model d’èxit i una eina que, per sort, afavoreix en majúscules la cohesió social. Imaginem per un moment que en un barri de majoria castellanoparlant es donés a les famílies l’opció de triar la llengua en què volen que els seus fills siguin educats. Aquells que aposten per l’escola catalana triarien el model actual. Una bona part dels nouvinguts optarien amb molta probabilitat per escolaritzar la canalla en castellà amb la idea que es tracta d’un idioma més universal i els pot ser més útil en el futur. I què farien els veïns de tota la vida que ara reneguen de l’actual model i segueixen la senda dels partits que volen triturar la immersió lingüística? Doncs molts d’aquests, i escric amb coneixement de causa, optarien per l’escola catalana per tal d’evitar dur els seus fills a les aules que estan plenes d’immigrants. Cruel però real. La fractura seria de tal magnitud que es crearia un país que caminaria a velocitats diverses. Així que, sisplau, deixin en pau les escoles del país, promoguin la barreja social i posin-se tots plegats a treballar per dotar el professorat de més recursos.