Èxode d’empreses

Bé, amic, ja les tenim aquí. L’hora de la veri­tat. Podrem fer allò que demana de tant de temps: comp­tar-nos. Tor­nem a les elec­ci­ons ple­bis­citàries. Deu estar con­tent.

–Sí, com en totes les elec­ci­ons, al final es fan comp­tes. Però quin valor tenen? Vull dir més enllà de les lec­tu­res que en faci cada par­tit. Recorda les últi­mes? Que si s’havia de comp­tar escons, que si s’havia de comp­tar vots. Així tots gua­nyen. Li diré més: els que no reco­nei­xien la victòria en escons del bloc sobi­ra­nista el 2015 tam­poc reco­nei­xen la victòria en vots del referèndum del 2017. I així anem.

–Com vol dir?

–Home, decla­ració d’inde­pendència al Par­la­ment, arti­cle 155 al Senat, ordres de presó per a tot­hom, exili a Bèlgica, ocu­pació de la Gene­ra­li­tat, con­vo­catòria d’elec­ci­ons autonòmiques per part de Madrid. I la fuga d’empre­ses, entre d’altres coses.

–Anem a pams. De tot el que vostè recita li diré que l’única cosa que va fer Cata­lu­nya va ser una decla­ració del Par­la­ment. Una votació i un paper. Res més. Tots els pro­ble­mes que venen després ema­nen del 155. O no?

–La fugida d’empre­ses...

–Bé, li puc accep­tar que unes quan­tes empre­ses, espe­ci­al­ment les bancàries, reac­ci­o­na­ren defen­si­va­ment davant la tem­pesta borsària que es des­en­ca­denà després de la decla­ració. Però mai no sabrem si la tem­pesta era espontània o era pro­vo­cada. Quan es tenen els meca­nis­mes que té un estat es poden fer mol­tes coses. Però li ho admeto. Els bancs van moure la seu com si es cre­gues­sin que la inde­pendència seria efec­tiva l’endemà per asse­gu­rar-se el parai­gua comu­ni­tari.

–I els dos milers de soci­e­tats més peti­tes?

–Jo no li puc res­pon­dre amb dades a la mà. Però enten­gui que em sem­bla estrany que dos milers d’empre­ses –si algú les ha comp­tat bé– tin­gues­sin els papers a punt per fer el salt en qua­tre dies. Tenien por? No m’ho crec. Les empre­ses cata­la­nes s’adap­ten a les cir­cumstàncies com fan arreu del món. Que hi ha dependència?, doncs enda­vant; que hi ha inde­pendència?, doncs també enda­vant. Els mer­cats de les empre­ses cata­la­nes són cada dia més arreu del món.

–No creu que tin­gues­sin por?

–Ep, és clar que tenien por. Ima­gini’s que vostè té una empresa. Li poden enviar un ins­pec­tor de tre­ball, un d’hisenda, un de sani­tat, un de... Cada ins­pec­tor és capaç de tro­bar alguna cosa que no fa bé, per més estricte que sigui. I per tant, té unes quan­tes san­ci­ons damunt del cap com una espasa de Dàmocles.

–Pot pas­sar, és clar.

–Lla­vors el seu asses­sor, ben asses­so­rat, li diu que podria evi­tar-se molts pro­ble­mes si decidís una cosa tan sen­zi­lla com can­viar de domi­cili. Ho entén? I si vostè encara gosa posar excu­ses i diu que ho ha d’acor­dar l’assem­blea gene­ral, l’Estat tot­po­derós can­via la llei i ja està.

–En té pro­ves, de tot això que diu?

–Pro­ves? Vol una prova més con­tun­dent que les 2.000 pro­ves en forma de canvi ines­pe­rat de seu social?

–Ente­sos. Només podem fer una cosa: votar asse­nya­da­ment.