Keep calm
2008-2017
La societat catalana està tan poc dividida que el PP serà residual perquè és percebut com a hostil
De l’anàlisi que, amb el pas dels dies, podem fer del final abrupte –o l’interregne– d’això que n’hem dit procés, el que més desencisa no són els errors de l’independentisme, sinó veure com els qui van fer la transició –des de la política, però també des del periodisme i altres àmbits– s’han resistit numantinament als canvis, per una barreja entre la por a perdre poder i un orgull malentès i defensiu sobre noves generacions i noves propostes. Perquè el món ha canviat amb la globalització, perquè la crisi econòmica va evidenciar les tares del sistema espanyol i perquè tot plegat ha propiciat un canvi de cultura i de voluntat de participació política, que fa ridícul referir-se com un mantra als pactes de fa 40 anys i a la “Constitución” i no sé quantes coses “que nos dimos entre todos”. I és aquest immobilisme –i no l’error de càlcul de l’independentisme després de l’1-0– el que ens ha portat fins aquí. El periodisme d’estat, en feliç expressió de Francesc Serés, contra l’independentisme, però també contra Podem, dos moviments renovadors que podien assolir els seus màxims o no, demostra aquest immobilisme del que, per culpa d’ells mateixos, n’hem de dir règim del 78. Aquest final traumàtic del període 2008-1017 –des que esclata la crisi– potser farà recular o congelar un temps aquesta necessitat de canvi. Però quan les evidències tornin a emergir, que ho faran perquè hi són, es tornarà a veure com a necessari i inevitable, ni que sigui vegetativament, que cal una nova arquitectura institucional, un nou model econòmic, un nou model educatiu, unes noves formes de participació política i una llarga llista de coses perfectament descrites en la literatura mèdica, que els moviments de canvi –i això sí que hauria de formar part de l’autocrítica– hi va haver un dia que es van oblidar de recordar. Passat el tsunami, això es tornarà a veure. Com passat el tsunami es veurà que la societat catalana no ha canviat tant i que no està tan dividida. Ho està tan poc, que el PP serà residual, perquè és percebut com a hostil a Catalunya.
