Opinió

l'escaire

Els banquers anarquistes

Davos és aquell indret de Suïssa que abans atreia els tuber­cu­lo­sos rics de tot Europa i que ara atreu esquia­dors i capi­ta­lis­tes. Aquests dar­rers hi cele­bren un aplec anual, en com­pa­nyia de gover­nants i polítics d'arreu del món, alguns dels quals han de pagar una picos­sada impor­tant perquè els per­me­tin assis­tir-hi. Anys enrere, al pre­si­dent Pujol li agra­dava anar-hi i s'hi feia acom­pa­nyar de càmeres i peri­o­dis­tes, de manera que sem­pre teníem infor­mació deta­llada de l'aplec de Davos. Aquesta set­mana s'ha cele­brat i hi ha assis­tit el pre­si­dent Zapa­tero, com no podia ser altra­ment ara que pre­si­deix la UE. El tema de fons de la reunió d'enguany ha estat la pugna entre polítics i ban­quers sobre la reforma del capi­ta­lisme. Els polítics volen esta­blir unes regles més seve­res i un con­trol més estricte del fun­ci­o­na­ment del sis­tema finan­cer. Els ban­quers ho refu­sen. Libe­rals com són, argu­men­ten que un excés de regu­lació espan­tarà els inver­sors i per­ju­di­carà el movi­ment econòmic neces­sari perquè es generi crei­xe­ment. És una dis­puta que per­fila una de les claus del món actual. Qui va començar el com­bat amb una inter­venció vehe­ment –després d'un sor­pre­nent pre­ludi en el mateix sen­tit ni més ni menys que de la pre­si­denta de Suïssa– va ser Nico­las Sarkozy. Ara feia mesos que el pre­si­dent francès no par­lava de refun­dar el capi­ta­lisme, aquell con­cepte que tant repe­tia a finals del 2008. El va repren­dre a Davos i va recor­dar als ban­quers que, si no hagués estat per la inter­venció dels estats a finals de 2008, s'hau­ria arri­bat a «un col·lapse total de con­seqüències impre­vi­si­bles». Els ban­quers li van res­pon­dre amb la cançoneta de sem­pre: no regu­la­ci­ons ni exigències ni lleis. Libe­ra­lisme, lliure mer­cat. I és que els ban­quers han après la lliçó. La crisi de finals del 2008 els va ense­nyar que poden pren­dre tants ris­cos com vul­guin perquè, quan la cosa esti­gui a punt de petar, com va pas­sar ales­ho­res, ja sor­ti­ran els estats a evi­tar el des­as­tre amb les seves reser­ves i la màquina d'impri­mir diners. Men­tre això no passi, lli­ber­tat i ale­gria. Mans lliu­res per anar fent i des­fent, tra­fi­que­jant i embut­xa­cant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.