Opinió

Tribuna

Per un gran pacte

“El país segueix empatat amb si mateix i serà difícil sortir de l’ambient de confrontació si no es troben punts de trobada, mínims si es vol

Després de les elec­ci­ons faria falta poder gover­nar més enllà de les feri­des oca­si­o­na­des per unes vota­ci­ons anòmales, estra­nyes, que ens han por­tat al punt de par­tida en què ens trobàvem quan es va inves­tir in extre­mis Car­les Puig­de­mont com a pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat a començaments del 2016. Els resul­tats han produït una majo­ria par­la­mentària inde­pen­den­tista però no una majo­ria social si tenim en compte que l’inde­pen­den­tisme ha que­dat en un 47,5%, tres dècimes per sota de les de les elec­ci­ons del 2015.

Inés Arri­ma­das ha gua­nyat les elec­ci­ons amb un pro­grama radi­cal­ment con­trari a la inde­pendència i amb una valo­ració sobre la llen­gua i la cul­tura cata­la­nes força nega­tiva. Ciu­ta­dans ha tin­gut més escons i més vots que qual­se­vol altre par­tit. Però ha estat una victòria insu­fi­ci­ent perquè no per­met gover­nar al nou par­tit, que d’una manera meteòrica s’ha enfi­lat a la pri­mera línia de la política cata­lana amb un mis­satge con­trari al que ha estat històrica­ment el cata­la­nisme polític.

Tot sem­bla que ha que­dat igual però per poc que es ras­qui es veu que és del tot dife­rent. L’inde­pen­den­tisme no té un lide­ratge clar ni les posi­ci­ons iguals sobre com s’ha d’enfo­car la nova legis­la­tura. El mis­satge que envia Car­les Puig­de­mont, la pri­mera força de l’inde­pen­den­tisme, és con­seqüència d’una bona cam­pa­nya elec­to­ral que des de Brus­sel·les li ha permès estar en con­tacte per­ma­nent amb el seu elec­to­rat. Ha can­viat el nom del par­tit i ha ofert la imatge del pre­si­dent exi­liat, que ha estat més eficaç i potent que la del vice­pre­si­dent, Oriol Jun­que­ras, empre­so­nat i gai­rebé inco­mu­ni­cat amb la seva gent des de la presó d’Estre­mera.

El pri­mer que caldrà veure és com s’arti­cula el lide­ratge de l’inde­pen­den­tisme al Par­la­ment. Ben mirat, la diferència d’escons entre Puig­de­mont i Jun­que­ras només és de dos escons (34-32) i si l’objec­tiu és comú no hi hau­ria d’haver cap pro­blema. Però el que va pas­sar diu­menge és que, la ban­dera de la inde­pendència que ERC ha enlai­rat des de sem­pre, el par­tit fet per Puig­de­mont només la porta des de fa un parell d’anys.

S’haurà, per tant, de con­fir­mar el lide­ratge de Puig­de­mont i la pro­cla­mació del nou pre­si­dent amb l’apro­vació de la direcció d’ERC. Res­pecte a la CUP, necessària per acon­se­guir la inves­ti­dura, posarà unes con­di­ci­ons que impli­quen donar vali­desa a la República decla­rada en seu par­la­mentària el 27 d’octu­bre. En els pròxims dies i set­ma­nes veu­rem si Puig­de­mont acon­se­gueix l’apro­vació dels seus socis d’inves­ti­dura i qui­nes seran les con­di­ci­ons.

La prin­ci­pal incògnita és si la via de la uni­la­te­ra­li­tat repu­bli­cana serà revi­sada o ajor­nada per for­mar un govern que recu­peri les ins­ti­tu­ci­ons que en aquest moment estan inter­vin­gu­des per l’arti­cle 155 decre­tat per Mari­ano Rajoy. El Par­tit Popu­lar ha tin­gut uns resul­tats catastròfics, els pit­jors de tota la seva història, pas­sant per la humi­li­ació de ser l’últim par­tit després d’haver per­dut vuit escons. La der­rota de García Albiol tindrà con­seqüències en el futur del PP català però, sobre­tot, serà un motiu de deses­ta­bi­lit­zació de Rajoy, de Soraya Sáenz de San­ta­maría i de tot l’equip que ha ges­ti­o­nat la qüestió cata­lana.

La con­fron­tació amb Cata­lu­nya no ha donat cap resul­tat. Tot ha que­dat igual. L’inde­pen­den­tisme és igual de fort i el par­tit del govern espa­nyol ha que­dat reduït a la insig­ni­fi­cança política. Els par­tits que invo­ca­ven una apro­xi­mació entre les dues posi­ci­ons per fer les coses d’acord amb la llei i sense tren­car amb l’Estat han que­dat des­plaçats per les posi­ci­ons de Ciu­ta­dans i de l’inde­pen­den­tisme, que no tenien ni tenen encara avui una acti­tud d’entesa. Miquel Iceta ha sal­vat els mobles gua­nyant un escó però Xavier Domènech ha per­dut tres dipu­tats i pot­ser s’ha posat en relleu que hi haurà canvi de mans a l’alcal­dia de Bar­ce­lona el 2019.

Els polítics cata­lans hau­ran de reco­sir els estrips cau­sats per un clima de con­fron­tació i de xoc. El país segueix empa­tat amb si mateix i serà difícil sor­tir de l’ambi­ent de con­fron­tació si no es tro­ben punts de tro­bada, mínims si es vol, entre els extrems que no són mino­ri­ta­ris, sinó que for­men les dues grans majo­ries del Par­la­ment.

El Tri­bu­nal Suprem segueix amb les seves inves­ti­ga­ci­ons sobre el que va pas­sar els mesos de setem­bre i octu­bre. El jutge Lla­rena va ampli­ant el nom­bre d’inves­ti­gats i impu­tats. Rajoy diu que no pot atu­rar l’acció de la justícia però tam­poc dona cap pista per afron­tar la qüestió cata­lana després de les elec­ci­ons de dijous. És difícil con­ti­nuar amb aquesta tensió que mereix un acord polític de gran enver­ga­dura per evi­tar que la situ­ació s’empit­jori encara més.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia