Tribuna
Què és l’arquitectura? (III)
“Quins són els components reals de la casa? En què consisteix habitar?
Si ens refiem del mercat per a una definició de casa, veurem que les immobiliàries de carrer defineixen els seus productes segons un parell o tres de variables: la imatge d’un interior –habitualment–, la superfície total de la casa (m²) i el seu preu de venda o lloguer (€). Algunes mostren una planta acolorida que ja dona més detall sobre la seva distribució interior o la denominació i nombre d’estances: vestíbul, dormitori, sala, cuina, bany... El 2014, l’arquitecte holandès Rem Koolhaas, com a comissari de la biennal d’arquitectura de Venècia, va definir l’arquitectura també com la suma d’aquests i d’altres elements –quinze en total– i en va dir fonamentals. Segons ell, allò que és essencial a l’arquitectura són els components dels edificis, utilitzats pels arquitectes a qualsevol lloc del món, en qualsevol època.
L’objecte en exposició en aquell cas no eren els arquitectes i les seves últimes obres sinó els elements de l’arquitectura, la seva història, evolució i casuística. La mostra dedicava una sala a cada element i allà hi aglutinava versions passades, contemporànies i futures de cada component. Però passejar-se pels pavellons de la Biennale recordava massa una fira de la construcció. Els elements arquitectònics es mostraven aïllats, sense cap concessió a l’espai, a l’aire que els envolta, ni a les persones que n’haurien de fer servei.
És acurada una tal expressió? Són realment definitoris de l’arquitectura els elements materials que la conformen o l’experiència arquitectònica resideix més aviat en les relacions que establim amb ells i amb l’entorn, gràcies a ells? És més característica de l’arquitectura la forma, dimensions o materials d’una finestra o –tal com apreciaven Alison i Peter Smithson– el món de possibilitats experiencials i de relació que aquesta obre?: veure entrar la llum del sol i escampar-se pel terra; poder escriure o treballar davant d’una finestra envoltada de vegetació; observar una vista o un paisatge; poder mirar cap a fora sense quedar enlluernat; tenir la casa ben ventilada; poder tancar els porticons de fusta a l’estiu… Quins són els components reals de la casa? En què consisteix habitar? En què hauríem de pensar els arquitectes quan projectem una casa? Quins són els valors fonamentals que haurien d’anunciar les immobiliàries? Perquè, les cases, tal com sosté alguna, són espais per viure-hi. Paradoxalment, en sortir de la Biennale, es podia recollir un fullet no gaire gran on el mateix comissari que acabava d’enlluernar-nos amb tota l’anàlisi històrica i tipològica dels elements, narrava en primera persona els seus records dels diferents espais de la casa materna a través d’experiències sensitives vinculades a les activitats que hi realitzava. D’això va l’arquitectura.
