Opinió

La crònica

Seguretat Social

L’home tot de cop es va trobar malament. Era el dia 13 de juny del 2017. Remarquem la data perquè és important per al relat. Portat a l’hospital Trueta, els serveis d’urgència varen activar el codi ictus, i després de diverses exploracions li donaren l’alta mèdica, amb un document que deia que havia sofert un “ictus motor lacunar pur”. El tracte en l’atenció va ser correcta, tal com el mateix pacient reconeix. Li recomanaren, però, una visita a un especialista en qüestions neurovasculars.

I aquí va començar la perplexitat. El document per acudir a aquest facultatiu era per al dia 10 d’octubre del 2017. Haurien passat gairebé quatre mesos des de la data en què va sorgir el problema. Sembla un temps excessiu, sobretot si considerem que un ictus és una qüestió que impressiona, i les estadístiques de mort per ictus no ho desmenteixen. Però bé. L’home espera pacientment el transcurs del temps, i acudeix a la visita programada per al dia 10 d’octubre. El facultatiu el va atendre amb interès, i li va demanar que es fes unes proves mèdiques: una ecografia cardíaca transtoràcica, i un “Holter 24 hores”. I que, una vegada obtinguts els resultats, tornés a la visita per estudiar-los.

Aquí s’inicia el relat kafkià. L’home rep un document de la Seguretat Social que li senyala una nova visita al especialista per al dia 8 de febrer del 2018, en què haurà de portar el resultat de les proves previstes. Però llavors li programen la realització de la ecografia per al dia 20 de març del 2018, i per fer la prova del Holter 24 hores, el dia 16 d’abril del 2018. Perplexitat: de què servirà la visita, si les proves cal fer-les posteriorment?

No sé si els amables lectors han tingut paciència per arribar fins aquí. El cas és dels que en diuen posar el carro davant del cavall. Insistim, si cal anar a portar les proves en la visita del dia 8 de febrer, com pot fer-ho si les han previst per al 20 de març i 16 d’abril següents?

Aquest és un cas particular, autèntic, aïllat, però esgarrifa pensar que molts altres vagin de la mateixa manera. Si els pacients de la Seguretat Social sofreixen aquestes demores i una descoordinació tan patent, la tasca esforçada que l’hospital Trueta sol emprar en el servei dels pacients queda en entredit per l’enfarfoll administratiu de les visites extrahospitalàries. Recentment els metges han sortit a la televisió per queixar-se que hi ha pacients que després de demanar hora per visitar-se, no acudeixen a la cita. No s’han parat a pensar que, amb aquest sistema, la culpa no és sempre del pacient?

Final: hem quedat sorpresos quan als cinemes de Girona passen aquests dies un anunci molt emotiu en què es demanen donatius per al Trueta. Un fet que fa reflexionar profundament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia