A la tres
El certificat de defunció
“La unitat i la gent són la garantia d’un procés que des del 2010 no ha fet res més que anar endavant
“Jo li puc assegurar que amb l’exclusiva d’avui, el procés ha mort.” Amb aquestes paraules Ana Rosa Quintana expedia el certificat de defunció del que els autoanomenats constitucionalistes ridiculitzen com a prusés i que, en els com a mínim set últims anys, molts han donat per liquidat. Sense èxit, per cert.
En aquest cas, el cop de gràcia amb què la presentadora de Telecinco garantia la fulminació eren els missatges que Carles Puigdemont havia enviat a Toni Comín, dimarts, dia de la no investidura. Segur que els han repassat, no només pel rebombori, sinó perquè són perfectament llegibles en la pantalla del telèfon de l’exconseller. El president de la Generalitat sentencia que “el pla de Moncloa triomfa”. “Els nostres ens han sacrificat”, es lamenta en unes comunicacions que ahir va atribuir a un mal moment. “Soc humà i hi ha moments en què dubto, no m’arronsaré.” Amb l’explicació, una garantia.
El debat sobre la privacitat tornava a estar de nou sobre la taula. Hi ha hagut altres casos abans de declaracions pescades. El que ens ocupa, el d’una conversa privada entre dues persones a l’exili. Qui no ha estat mai a punt de tirar la tovallola fart de les seves circumstàncies? Les de Puigdemont i Comín són especialment dures quan es compleix tres mesos que són a Bèlgica.
Si amb l’ajornament de la investidura, el govern espanyol estava entusiasmat, ahir amb els missatges de Puigdemont cantaven a duo victòria amb Ana Rosa Quintana. L’independentisme, és evident, no ha viscut la millor setmana. Conscients, Junts per Catalunya i ERC intentaven girar full de les diferències i reprenien ahir els contactes per a la investidura del president de la Generalitat. Es necessita un pla conjunt per investir el president de la Generalitat, és clar, però també per formar el govern i tirar endavant la legislatura. Una estratègia consensuada i de recorregut. I explicar-la amb transparència. La unitat política i social i la gent són la garantia d’un procés que des del 2010 no ha fet res més que anar endavant. Per més que alguns el donin per enterrat.
