Opinió

Tribuna

Cafeïna al medi ambient

Pre­nem cafeïna a través del cafè, el te, les begu­des de cola i les energètiques, i també a través d’altres peti­tes fonts que poden sem­blar insos­pi­ta­des, com l’aigua de l’aixeta. Això ho posa de relleu un tre­ball sobre la cafeïna com a con­ta­mi­nant ambi­en­tal, publi­cat per R. Dafouz Ramírez y Y. Valcárcel Rivera, de la Uni­ver­si­dad Rey Juan Car­los.

Aquests inves­ti­ga­dors infor­men sobre les con­cen­tra­ci­ons de cafeïna, i els seus deri­vats, en les entra­des i sor­ti­des de les depu­ra­do­res d’aigües resi­du­als, en les aigües super­fi­ci­als (rius, llacs), sub­terrànies, mari­nes i en les pota­bles. L’ori­gen fona­men­tal d’aquesta cafeïna és l’orina dels con­su­mi­dors de les begu­des que la con­te­nen. Una part mino­ritària s’eli­mina sense trans­for­mar, i l’altra en forma dels deri­vats resul­tants de les trans­for­ma­ci­ons que porta a terme el nos­tre orga­nisme. De fet, és el mateix que passa amb els medi­ca­ments que pre­nem, entre els quals, per cert, hi ha la cafeïna, que en dosis adi­ents te efec­tes bene­fi­ci­o­sos. Les depu­ra­do­res, amb les tècni­ques actu­als, no eli­mi­nen tota la cafeïna, i també se’n troba, en molt peti­tes quan­ti­tats, a l’aigua de l’aixeta, sobre­tot a les zones amb més den­si­tat de població.

L’orina humana no és l’única font de con­ta­mi­nació per cafeïna. L’ús que es fa del marro del cafè com a com­post, o de la cafeïna com a pla­gui­cida pro­tec­tor de plan­tes con­tra insec­tes, lli­macs o car­gols, també aca­ben con­ta­mi­nant el medi amb aquesta substància, la qual cosa afecta nega­ti­va­ment diver­sos orga­nis­mes com algues, corals i insec­tes útils, pei­xos i crus­ta­cis, i acaba con­ta­mi­nant plan­tes cul­ti­va­des comes­ti­bles, com l’arròs. No sem­bla que, de moment, sig­ni­fi­qui cap risc per a la salut humana, tot i que, com indi­quen els autors de l’arti­cle, s’han de fer estu­dis a llarg ter­mini. Aquests estu­dis no són fàcils, perquè la cafeïna va acom­pa­nyada d’altres con­ta­mi­nants i s’han d’ava­luar les pos­si­bles influències mútues pel que fa a la toxi­ci­tat. Altra cosa són els even­tu­als efec­tes sobre la flora i la fauna aquàtiques, que estan en per­ma­nent con­tacte amb la cafeïna del medi on viuen i, per tant, més expo­sa­des que nosal­tres als seus efec­tes nega­tius, que si afec­ten al medi aquàtic i els seus habi­tants, també ens poden aca­bar afec­tant a nosal­tres i la salut del pla­neta.

No es tracta que després de lle­gir aquest arti­cle algú es privi del cafè, si el pren amb mode­ració, però sí de posar de relleu la com­ple­xi­tat dels pro­ble­mes medi­am­bi­en­tals i la importància de millo­rar les tècni­ques de depu­ració d’aigües i resi­dus. No estem davant d’un pro­blema que ens hagi d’alar­mar, però ens n’hem d’ocu­par. Ara que a Califòrnia hi ha qui pro­mou una de les mesu­res anti­progrés de moda, el con­sum d’aigua sense trac­tar, perquè és més natu­ral, algú els hau­ria de dir que, lle­vat que es tracti d’aigües mine­rals de bro­lla­dors con­tro­lats, a més de molts con­ta­mi­nants, micro­bi­ans o químics, peri­llo­sos, també poden inge­rir per aquesta via una certa quan­ti­tat de cafeïna, que no sem­bla com­por­tar risc, però que pot­ser no vol­drien con­su­mir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia