Dos alcaldes i el Motel

Sem­pre s’ha de tor­nar al Motel i si és ben acom­pa­nyat, encara molt millor. La cuina del senyor Subirós està a l’altura de sem­pre, el tracte és afa­ble i agraït i quan en surts després d’una llarga sobre­taula només tens ganes de tor­nar-hi. Res de nou, i per això el Motel és el Motel i s’ha aca­bat. Es menja molt bé a molts llocs de casa nos­tra però el Motel de Figue­res ha estat sem­pre, és i serà un punt i a part. No pen­sava, sor­tint de Figue­res, que tin­dria ocasió de dei­xar-ne constància per rela­ci­o­nar-ho amb la pre­sen­tació d’un lli­bre que va tenir lloc a l’Audi­tori Via­der de la Casa de Cul­tura de Girona. Allà, Pere Vila, un home que en sap molt de gas­tro­no­mia, pre­si­dia una taula amb dos alcal­des a banda i banda: de Figue­res i de Girona. Pot­ser hau­ria d’escriure exal­cal­des, però els alcal­des ho son per sem­pre. Joa­quim Nadal i Far­re­ras era l’encar­re­gat de glo­sar el lli­bre que ha publi­cat per Brau Edi­ci­ons Edu­ard Puig i Vay­reda. El jardí de Dionís és una gran obra, per nom­bre de pàgines i d’il·lus­tra­ci­ons, però també perquè parla de l’entorn cul­tu­ral del vi: des dels seus mites, la relació amb les reli­gi­ons, amb els ofi­cis, amb les belles arts, amb les ciències, i amb la festa i el folk­lore. És una enci­clopèdia que mos­tra les coses que sap i ha aprés al llar de la seva vida l’enòleg que durant gai­rebé tres anys va ser alcalde de Figue­res. I par­lant d’enci­clopèdies, enci­clopèdica va ser la dis­ser­tació de Joa­quim Nadal, que no només se l’havia pre­pa­rat sinó que sabia de què par­lava. Va ser pla­ent escol­tar-los i per això des d’aquesta gale­ria no només els reco­mano que es com­prin el lli­bre, sinó que el lle­gei­xin. I això em porta altra vegada al Motel i a l’alcalde Nadal, de qui no li he sen­tit gaire mai reconèixer que s’havia equi­vo­cat. Va dir, en relació a Puig i Vay­reda, que aquest, que va ser direc­tor gene­ral d’lNCAVI i del Con­sell Regu­la­dor de la DO Empordà Costa Brava, se li va quei­xar que en el ban­quet que es va fer al Tea­tre Muni­ci­pal al lla­vors pro­cla­mat Príncep de Girona es van ser­vir dos vins, un de català i l’altre de Rioja. I que el va renyar i que tenia raó, perquè si fos ara li ser­vi­ria vins no només cata­lans, sinó de l’Empordà. L’altra vegada que es va equi­voca va ser quan Nadal va dir allò que per men­jar bé a Girona s’havia d’anar a Figue­res. Ara no ho diria, però tenia raó. Es pot men­jar molt bé a Girona, ara mateix, però abans i ara s’ha d’anar (i tor­nar) al Motel.