Opinió

De set en set

Sigueu feliços

La Declaració d’Independència dels Estats Units (1776) consagra la “recerca de la felicitat”, juntament amb la vida i la llibertat, com un dret inalienable de les persones. Això és el dret a cercar la felicitat, no pas el d’esperar que l’Estat vingui a servir-te-la; però el món va en direcció contrària. Ja existeix, per decisió unànime de les Nacions Unides, el Dia Internacional de la Felicitat, el 20 de març; un Consell Mundial de la Felicitat, think tank de polítics i investigadors que pretenen establir els estàndards de la felicitat com a mesures a què haurien d’atenir-se els governs, i una Coalició per la Felicitat Global, de sis països molt avançats en el tema: Kazakhstan, Mèxic, Costa Rica, Portugal, Eslovènia i els Emirats Àrabs Units, on fins i tot tenen un ministeri per la felicitat i la qualitat de vida. El Brave New World d’Aldous Huxley ja no és una novel·la d’anticipació, comença a ser un reportatge d’actualitat. Si fins ara enteníem la felicitat com l’estat d’ànim resultant de múltiples i variables circumstàncies que conflueixen per atzar i no per voluntat pròpia, falta poc perquè una autoritat global estableixi els paràmetres objectius pels quals ens podrem i ens haurem de considerar feliços; els refractaris seran comminats a rendir-se. Ja fa temps que, sempre fent veure que és pel nostre bé, ens van arribant missatges sobre quina dieta hem de seguir, quines creences hem d’acceptar i a què hem de dedicar el temps lliure. Serà en la mesura que ens hi conformem que el govern de torn serà vist com un bon agent de la governança mundial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia