Opinió

Tribuna

Transhumanisme

“El transhumanisme es proposa alliberar la condició humana dels seus límits i transcendir-los per assolir una millor qualitat d’existència

El trans­hu­ma­nisme és una invi­tació a esde­ve­nir els mes­tres de l’evo­lució. Els trans­hu­ma­nis­tes pen­sen que cal actuar i no limi­tar-se a seguir, ser els pro­ta­go­nis­tes del destí i modi­fi­car-lo segons les nos­tres con­veniències a fi d’adap­tar-nos millor en el món i viure-hi més con­for­ta­ble­ment.

Es pre­senta soci­al­ment i política­ment com un movi­ment d’alli­be­ra­ment, encara que en un sen­tit molt dife­rent de la filo­sofía de la libe­ración d’Enri­que Dus­sel (1934) i de les teo­lo­gies de l’alli­be­ra­ment de pro­cedència lla­ti­no­a­me­ri­cana.

El trans­hu­ma­nisme es pro­posa alli­be­rar la con­dició humana dels seus límits i trans­cen­dir-los per asso­lir una millor qua­li­tat d’existència. L’objec­tiu és clar: Alli­be­rar l’ésser de humà de les misèries de la seva fini­tud, del jou de la malal­tia, de la fam, de la por, de la violència, de la cru­el­tat, del pati­ment i, final­ment, de la mort.

La missió de la filo­so­fia trans­hu­ma­nista és trans­cen­dir el destí biològic. La por de la mort i el desig d’immor­ta­li­tat for­men part de les pre­o­cu­pa­ci­ons essen­ci­als de la con­dició humana. Segons els trans­hu­ma­nis­tes, la tec­no­lo­gia per­metrà alli­be­rar-nos d’aquesta por i asso­lir aquest desig i, per tant, les tra­di­ci­ons espi­ri­tu­als i reli­gi­o­ses que es man­te­nen en la història com a for­mes de con­sol col·lec­tiu enfront de la mort, dei­xa­ran de tenir sen­tit i d’ocu­par un lloc relle­vant en la soci­e­tat.

La revo­lució trans­hu­ma­nista ja ha començat. Hi ha molts fets que vali­den aquesta tesi. La píndola con­tra­cep­tiva és, per exem­ple, una mani­fes­tació avant la let­tre del trans­hu­ma­nisme. La pare­lla escull quan vol tenir el fill, ho cal­cula i ho pla­ni­fica en vir­tut dels seus interes­sos, neces­si­tats i pos­si­bi­li­tats. És un procés alte­rat i modi­fi­cat per la volun­tat humana. La vacu­nació es pot con­ce­bre, també, com una forma de millo­ra­ment, perquè a través d’ella s’injec­ten més anti­cos­sos que els que real­ment es tenen en el cos i s’evi­ten con­ta­gis. La qüestió, doncs, no és saber si hom està en con­tra la modi­fi­cació de les seves carac­terísti­ques biològiques, perquè això ja ho estem fent des de fa temps. La qüestió cen­tral és saber si hi ha límits que cal fixar de bell antuvi i, natu­ral­ment, qui té legi­ti­mi­tat per fixar-los.

Una gran part dels qui han començat a entre­veure aquesta pos­si­bi­li­tat reac­ci­o­nen tot refu­sant-la. Tot això és com­pren­si­ble des del punt de vista trans­hu­ma­nista, però això no sig­ni­fica que aques­tes majo­ries puguin jus­ti­fi­car la pro­hi­bició d’aquesta millora als qui real­ment desit­gen imple­men­tar modi­fi­ca­ci­ons tec­nològiques en els seus cos­sos sem­pre que no posin en risc ni la lli­ber­tat ni la segu­re­tat dels altres.

Segons els ideòlegs d’aquest movi­ment, cal que ens adap­tem a un món que està can­vi­ant. L’ésser humà és un ina­dap­tat al món con­tem­po­rani. Tenint en compte l’abast de la crisi medi­am­bi­en­tal, l’espècie humana, glo­bal­ment con­si­de­rada, està en perill. Per aquest motiu, cal reforçar les seves capa­ci­tats de super­vivència mit­jançant la tec­no­lo­gia de què dis­posa o bé que és capaç de crear, perquè en cas de no fer-ho per pre­ser­var la vida tal com és ara, podria no haver-hi vida humana en el futur.

Entre els argu­ments con­tra­ris a la tesi trans­hu­ma­nista, s’hi evoca un argu­ment interes­sant: el caprici lli­gat a la fatiga de ser un mateix (d’être soi, en parau­les dels crítics fran­ce­sos). La tec­no­la­tria és un símptoma de la fatiga de ser un mateix diagnos­ti­cada en les soci­e­tats hiper­tec­nològiques per sociòlegs tan relle­vants com Alvir Tof­fler (1928-2016). No ens sen­ti­rem ja més impo­tents, ni depri­mits, si som capaços d’esde­ve­nir allò que volem ser a través de les bio­tec­no­lo­gies.

El trans­hu­ma­nisme és, en aquest sen­tit, una uto­pia de subs­ti­tució, de recanvi per a una huma­ni­tat que està fati­gada de ser ella mateixa, que està dis­po­sada a mudar cap a una rea­li­tat nova. Enllaça amb l’estat d’una huma­ni­tat que se sent incapaç de resol­dre els pro­ble­mes que ella mateixa ha creat i que veu en la tec­no­lo­gia l’única via de redempció. És, però, ¿un movi­ment d’alli­be­ra­ment?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.