Opinió

Full de ruta

El pensament màgic

S’acusa l’inde­pen­den­tisme de caure en el “pen­sa­ment màgic” per voler tirar enda­vant el seu pro­jecte de república mal­grat la ferotge repressió de l’Estat espa­nyol con­tra indi­vi­dus i enti­tats, i a més voler-ho fer sense apli­car violència. És impos­si­ble, diuen, i a l’inde­pen­den­tisme li sor­ti­ria més a compte abai­xar els braços, for­mar un govern autonòmic que no des­afiï l’Estat mal­grat que els elec­tors els van donar una majo­ria al Par­la­ment per fer una altra cosa, i dei­xar així de rebre gar­ro­ta­des.

Resulta sor­pre­nent que aquesta visió tan resig­nada, con­ser­va­dora i com­pla­ent amb la violència ins­ti­tu­ci­o­nal de l’Estat vin­gui en molts casos de cap­da­van­ters de l’esquer­ra­nisme més trans­for­ma­dor i rebel, defen­sors d’uto­pies aban­do­na­des en el moment d’ocu­par quo­tes de poder, i de deso­bediències de postal que mai no van tenir cap cost. La revolta i la uto­pia reduïda a defen­sar pagues extres i a posar arbres de Nadal amb llum de pedals, men­tre la democràcia del règim del 78 es degrada en auto­ri­ta­risme i putre­facció i les pre­sons ja comen­cen a omplir-se fins i tot de can­tants de rap. Què eren aque­lles uto­pies de les quals encara fan ban­dera, sinó pur pen­sa­ment màgic? No era pen­sa­ment màgic el que ali­men­tava els pri­mers insub­mi­sos al ser­vei mili­tar, i final­ment es va abo­lir? No era pen­sa­ment màgic pen­sar que amb un gra­pat de gent davant d’un pis s’aca­ba­rien els des­no­na­ments? No era pen­sa­ment màgic boi­co­te­jar les empre­ses mili­tars que par­ti­ci­pa­ven en una guerra injusta? La màgia, en rea­li­tat, és deso­beir la rea­li­tat. La màxima rebel·lia pos­si­ble. En canvi, què és aquest nou prag­ma­tisme en un con­text de repressió, sinó pura ren­dició i donar la raó a l’estratègia esta­tal d’engar­jo­la­ments arbi­tra­ris i de tutela auto­ritària de la democràcia a Cata­lu­nya?

Els que acu­sen l’inde­pen­den­tisme de caure en el pen­sa­ment màgic tenen al seu favor que, efec­ti­va­ment, la república decla­rada no està ope­ra­tiva, sinó que ho està el 155 con­tra el qual el seu pen­sa­ment “raci­o­nal” tam­poc no hi ha fet res. Ni s’espera que ho faci. El que és veri­ta­ble­ment màgic és pen­sar que, abai­xant els braços i fent bon­dat, els pre­sos sor­ti­ran de la presó, la base social de l’inde­pen­den­tisme s’eixam­plarà, l’Estat s’obrirà a una abraçada fra­ter­nal, i res­pec­tarà la volun­tat dels cata­lans en un bonic, i màgic, referèndum pac­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.