Opinió

Keep calm

Enfonsar-se

Que ara titllin Proactiva Open Arms de criminals és una pantomima i un sarcasme colossal, un afront

Això que ha pas­sat amb l’embar­cació de Pro­ac­tiva Open Arms clama al cel. Una vegada més. Una vegada més, després de tan­tes ignomínies, de tan­tes vexa­ci­ons, de tanta impotència, de tanta impi­e­tat, de tanta injustícia. Però aquesta vegada ens arriba, si és que això és pos­si­ble, amb més con­tundència. Com molt bé ha expli­cat la com­pa­nya Alba Sidera, l’engra­natge és diabòlic. Paguem als libis perquè es facin càrrec de la fron­tera marítima quan els libis no són sinó agents exe­cu­tors de les màfies que, de fet, aca­ben cobrant dues vega­des. La pri­mera, extor­si­o­nant els immi­grants i els refu­gi­ats que volen arri­bar a Europa; i la segona, més o menys indi­rec­ta­ment, gràcies als euros que esmer­cem perquè sem­bli que el Medi­ter­rani és un mar tran­quil. És a dir, paguem per no haver de veure la tragèdia i, doncs, no ser-ne res­pon­sa­bles. És tan òbvia i sen­zi­lla, l’ope­ració de Pro­ac­tiva Open Arms i d’altres oenagés, que fa cosa d’haver-la de des­criure. Sal­var gent de morir ofe­gada. Res­ca­tar-los de la mort segura i, almenys, mirar que es puguin arre­ce­rar durant un temps en un lloc apro­xi­ma­da­ment ama­ble. Que ara els tit­llin de cri­mi­nals és una pan­to­mima i un sar­casme colos­sal, un afront, quan l’única rea­li­tat és que moles­ten, perquè l’essència del mun­tatge que Europa va prac­ti­car amb Tur­quia i ara du a terme amb Líbia és ama­gar la catàstrofe. Ren­tar-se les mans, com és a punt de fer una altra vegada, un dia d’aquests, Ponç Pilat.

Men­tres­tant, de fons, s’escolta la música mili­tar del fei­xisme. ¿On és l’esquerra euro­pea? ¿On són els par­tits que advo­ca­ven per una equi­tat social o, si més no, per una sim­ple justícia que mira d’evi­tar els des­ga­vells més sag­nants de la nos­tra soci­e­tat? Ha des­a­pa­re­gut. S’enfonsa en les elec­ci­ons, des­a­pa­rei­xen els refe­rents, es dilu­eix en un cen­trisme de vol galli­naci. I, men­tres­tant, els popu­lis­mes, els naci­o­na­lis­mes radi­cals, les dic­ta­du­res més o menys explícites, s’impo­sen. No nau­fra­guen només les vícti­mes, sinó que ens enfon­sem tots nosal­tres. Una idea d’Europa. Una civi­lit­zació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.