Opinió

Keep calm

Torra, president 130è bis

És ell qui haurà de tornar a fer l’inventari dels danys i assenyalar uns culpables que caldrà recordar

A Quim Torra li agrada ano­me­nar Zona Zero les ruïnes del Born. Les con­si­dera l’encre­ua­ment entre un espai i un temps que va gene­rar, de sobte, un esfon­dra­ment tràgic capaç de torçar la línia de la història. Així ho expli­cava a tot­hom que s’hi acos­tava i així han que­dat expo­sa­des, per a sem­pre, les pedres que tes­ti­mo­nien la cai­guda del 1714 al cen­tre cul­tu­ral d’El Born que ell va fun­dar i diri­gir. Aquells car­rers ender­ro­cats i la desgràcia dels que hi vivien no merei­xien ni la repressió ni, menys encara, la con­demna extra de l’ano­ni­mat. I això és el Born. Però, natu­ral­ment, la volun­tat de Quim Torra no anava diri­gida cap al pas­sat, sinó cap al futur. I, en aquest sen­tit, la Zona Zero del 1714 ha sig­ni­fi­cat un enorme impuls de legi­ti­mació simbòlica que ha adqui­rit, fins i tot, una pro­funda dimensió popu­lar, com es demos­tra cada minut 17.14” al Camp Nou.

Ara Quim Torra arriba a la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat en un altre moment zero. Amb l’arqui­tec­tura ins­ti­tu­ci­o­nal de la Gene­ra­li­tat arra­sada per un Estat que ni dia­loga ni reco­neix límits, una soci­e­tat humi­li­ada a cops de porra i un dal­ta­baix huma­ni­tari en forma de pre­sos i exi­li­ats. I és ell qui haurà de tor­nar a fer l’inven­tari dels danys i asse­nya­lar uns cul­pa­bles que caldrà recor­dar a l’hora de mar­car el punt de par­tida cap a un nou redreçament d’aquest país dis­sor­tat. Al cap­da­vall, la repressió de Felip V té les matei­xes cau­ses i busca els matei­xos efec­tes que la de Felip VI.

El fet és que el 131è pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat és el 130è bis. Torra, nas­cut el dia abans que Car­les Puig­de­mont, haurà de ges­ti­o­nar el dia després de la seva pre­sidència, en con­tacte i coor­di­nació amb un exili que està cri­dat a exer­cir un paper deter­mi­nant en els pròxims anys. Des de Madrid l’acu­sa­ran de tite­lla i inten­ta­ran atraure’l amb quin­ca­lla cap a la ren­dició autonòmica que recla­men els uni­o­nis­tes. Tot ple­gat, misèries polítiques que no posa­ran preu a qui pot­ser és l’home que més ha pas­se­jat entre les ruïnes del que Cata­lu­nya havia estat i el dis­seny del que vol tor­nar a ser.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia