Opinió

LA GALERIA

Nofeu o Norfeu

Va haver-n’hi persistents que de grecs en teníem poc, però qui pot destruir una il·lusió?

Deixarem constància d’entrada que –en faltaria d’altra!– som respectuosos amb les precisions de la Generalitat sobre els noms de lloc que designen pobles i accidents geogràfics del país. Però, com va deixar entès sant Agustí, errar és humà i a vegades algun filòleg investigador fa veure que podem equivocar-nos. És així que el Dr. Narcís Garolera, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra –i, gràcies a la Pilar-connection, semiresident a Roses–, ha posat l’atenció sobre dos noms molt populars a l’Alt Empordà: Roda, la serra i el monestir de Sant Pere que s’hi dreça, i Nofeu (pronunciat noféu), el cap que tanca la badia de Roses pel nord. Ambdós llocs, serra i cap, visibles de gairebé arreu, són una referència constant per als indígenes i els forasters assimilats. I, com ja havia indicat el gran Joan Coromines, dir-ne oficialment Rodes de la carena i del cenobi és un error; i un altre és escriure o parlar de n’Orfeu, N’Orfeu o Norfeu (d’Orfeu, el músic divinitzat). Fa veure Garolera que en ambdós casos tradició i ciència coincideixen: de sempre que pastors, pagesos i pescadors han dit Roda i Nofeu, que són els mots que també es repeteixen per escrit des del segle XIII. El filòleg, repicant i ampliant el savi Coromines, explica que Roses sí que ve de la grega Rhode; però que el nom de la muntanya i de Sant Pere –com Roda de Ter i Roda de Berà– venen del cèltic Rota. Quant al cap, és Nofeu, procedent d’un nom de persona germànic. Per saber-ne més, Google: Roda o Rodes i Nofeu o Norfeu.

Llavors, d’on surt això de Rodes i Norfeu? Fa un centenar d’anys els escriptors i estudiosos van entusiasmar-se amb la idea que la base cultural dels catalans venia dels grecs que s’havien instal·lat a Roses i Empúries. Encapçalats per Eugeni d’Ors, els anomenats noucentistes van elaborar una quimera intel·lectual: el país s’havia fet a base de columnes i arquitraus de marbre; d’homes que, a l’ombra i amb la mirada perduda al mar, filosofaven a Empúries; i benplantades vestides amb túniques de lli. Fages de Climent –en literatura tot s’hi val– s’hi va fer sopes: l’Estartit vindria d’Astarté, Culip de Calipso, Montjoi, de mont de Júpiter... Cert és que va haver-n’hi, com ara Josep Pla, persistents que de grecs en teníem poc, però qui pot destruir una il·lusió? Ors va inaugurar els anys vint a Figueres un bell temple grec –la biblioteca– i al cap de dècades la Generalitat encara s’inclina per perllongar el miratge en els topònims.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia