Opinió

De set en set

Prohibicions a l’espai públic

S’acabarà prohibint una pancarta que reclama un ascensor perquè molesta

Gai­rebé cada dia, durant molts mesos, pot­ser anys, hi pas­sava just per davant. Estava sus­pesa en l’aire, flan­que­jada per dos grans fanals, en un dels prin­ci­pals car­rers del meu barri. Impos­si­ble no des­viar la vista quan es pas­sava pel cos­tat. Una enorme pan­carta pen­jada pels veïns va estar molt de temps recla­mant un ascen­sor a la via pública en una zona on l’oro­gra­fia no con­vida pre­ci­sa­ment a pas­se­jar-hi. Des­co­nec quin pes va tenir la pan­carta en la moti­vació de l’Ajun­ta­ment de Bada­lona per ins­tal·lar aquest ascen­sor, ara en el tram final de les obres. Però segur que qual­se­vol pro­testa veïnal expres­sada a l’espai públic hi ha jugat a favor. Ara, el dele­gat del govern a Cata­lu­nya, Enric Millo, ha dema­nat als alcal­des del país que garan­tei­xin la neu­tra­li­tat als espais públics dels seus muni­ci­pis, situ­ant en un mateix sac aquells que plan­ten ele­ments rei­vin­di­ca­tius amb aquells altres que els arren­quen i que vio­len­ten l’esce­nari. En lloc de garan­tir la lli­ber­tat d’expressió i el dret a la mani­fes­tació, i de per­se­guir qui coarta aquests drets, Millo opta per la via fàcil: situa agres­sors i agre­dits en un mateix plànol i tras­passa la res­pon­sa­bi­li­tat als bat­lles. El pro­blema ja no és només fer creure que un símbol pot mal­me­tre la con­vivència. El pro­blema de fons és que es comença pro­hi­bint una creu groga, o un llaç groc, o una samar­reta groga i, si ara es cedeix, s’acaba desau­to­rit­zant una pan­carta al car­rer que reclama un ascen­sor perquè molesta el govern de torn. I si no, el temps ho dirà...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.