Marató, no pas un esprint

Els grans can­vis pro­vo­cats per les llui­tes soci­als i polítiques pot­ser aca­ben arri­bant fruit de l’esclat d’una situ­ació deter­mi­nada, d’una gus­pira que pren i pro­voca el foc nou. Però per arri­bar-hi cal una feina prèvia, llarga i fei­xuga. En par­lava Raül Romeva a El Matí de Cata­lu­nya Ràdio i allà sabíem que ha deci­dir lle­gir Gramsci a la presó. Recor­dava Romeva que les grans cau­ses jus­tes aca­ben tri­om­fant, però que per arri­bar-hi, al tri­omf, no n’hi ha prou amb un esprint, no és qüestió de molta velo­ci­tat, sinó que es tracta d’una marató. Pot­ser sí cal esprin­tar en els dar­rers metres, però pri­mer cal fer el llarg recor­re­gut, a un ritme cons­tant, mesu­rant les for­ces i sabent que hi haurà moments de defa­lli­ment. Em va sem­blar encer­tat i la seva reflexió va arri­bar en un moment en què els par­tits sobi­ra­nis­tes, o inde­pen­den­tis­tes, o repu­bli­cans, han de per­fi­lar la seva estratègia. Cer­ta­ment hi ha majo­ria repu­bli­cana al Par­la­ment i cer­ta­ment ens diuen dia sí, dia també, que ara toca fer República. Però entre els inde­pen­den­tis­tes repu­bli­cans hi ha mol­tes mane­res de pen­sar. Des d’Esquerra Repu­bli­cana, que s’està rein­ven­tant obli­ga­da­ment perquè té els dos caps a la presó i a l’exili, al Pde­CAT, que no és ben bé el mateix que Junts per Cata­lu­nya i la gent de Puig­de­mont. I queda la CUP, que la CUP no és una, sinó diversa. Cal esta­blir, no cap a on es vol anar, sinó quan s’hi vol anar i la manera de fer-ho. Per­duda l’opor­tu­ni­tat de l’octu­bre pas­sat, amb gent a la presó i a l’exili, no n’hi ha prou de dir-li a la gent que es vol fer República. Cal expli­car com es fa i quan es fa, si és que és pos­si­ble fer-ho. La soci­e­tat civil ha fet molt pel procés i els ciu­ta­dans, que han fet el que els han dema­nat, tenen dret a saber què pas­sarà les pròximes set­ma­nes o mesos. Amb risc de per­dre vots i trair con­vic­ci­ons. La gent mereix saber què se’ls dema­narà. Com deia Gramsci, caldrà tota la intel·ligència, tot l’entu­si­asme i tota la força per arri­bar allà on la majo­ria es pro­posi.