‘La Marsellesa’

Vaig tenir l’opor­tu­ni­tat de veure la final del mun­dial de Rússia a França mateix. Va ser a Briançon, una loca­li­tat turística situ­ada prop de la fron­tera ita­li­ana amb for­ti­fi­ca­ci­ons de Vau­ban, l’engi­nyer mili­tar de qui vaig tenir la pri­mera notícia lle­gint el Vic­tus de Sánchez Piñol. Vaig arri­bar a Briançon, deia, just una hora abans del par­tit, quan els car­rers de la ciu­ta­de­lla ja eren plens de ban­de­res i bar­rets tri­co­lors. Una senyora molt ama­ble que regen­tava una tenda de sou­ve­nirs em va indi­car on podria veure la final en pan­ta­lla gegant. Era més avall, en un bar ano­me­nat L’Eden. Madame tenia pressa per tan­car la botiga i plan­tar-se davant la tele, així és que em vaig afa­nyar a sor­tir. Arri­bar a la ter­rassa de L’Eden va ser tot un espec­ta­cle. A més de la pan­ta­lla gegant, n’hi havia unes quan­tes més escam­pa­des entre taula i taula perquè ningú es perdés detall. Abans de deci­dir on ins­tal·lar-me, ja m’havien estam­pat unes pin­tu­res a la cara amb el blau, blanc i ver­mell. Tot d’una, els cli­ents del bar es van posar drets i van començar a ento­nar La Mar­se­llesa. Era el moment dels him­nes i em vaig tro­bar a mi mateixa can­tant l’única estrofa que me’n sé (apresa a 8è d’EGB a l’escola on em van adoc­tri­nar). La resta, ja us la podeu ima­gi­nar. Els gols de les bleus van anar caient fins que l’àrbi­tre va xiu­lar el final. I, de nou, La Mar­se­llesa. De sobte, una ombra de dubte em va venir al cap: tor­nen els naci­o­na­lis­mes? Marc­hons!, Marc­hons!...