Tractorada cívica

El passat dimecres, 22 d’agost, en el marc espai incomparable i simbòlic de l’entrada a la presó del Puig de les Basses –al terme municipal de Figueres– vam/vaig viure una jornada veritablement digna, cívica i reivindicativa de radicalitat democràtica i patriotisme social amb tots els ets i uts. Malgrat la calor infernal, amb un sol tropical molt mortificador. Entre 300 a 400 persones i un centenar de tractors –d’arreu de les comarques gironines– vam donar escalf i fer possible la solidaritat –política, social i humana– a l’exconsellera d’Afers Socials i exsindicalista de Torroella de Montgrí Dolors Bassa.

Aquest acte carregat de dignitat, en una hora molt difícil, va tenir la presència de tres oradors excepcionals: Montserrat Bassa, germana de Dolors Bassa i ja prou coneguda els darrers mesos, Joan Caball, coordinador de la Unió de Pagesos, home jove i alhora experimentat, bon coneixedor de la terra i de la geografia humana de Catalunya, i la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, exdiputada al Congrés dels diputats i exalcaldessa de Ripoll, Teresa Jordà, una dona ferma amb un verb potent i molt pedagògic. Doncs bé, els discursos, les dissertacions van ser molt contundents però, alhora, molt apropiades per als moments que vivim a casa nostra. Va encendre el foc discursiu la germana de la Dolors, que, com a familiar molt directe d’una presa política injustament engarjolada, va destacar els orígens pagesos de la família Bassa i també va fer referència al fet que la pagesia ja fa temps que es mobilitza. El coordinador nacional d’Unió de Pagesos va encunyar una frase que em sembla molt adient i meravellosa: “No fem més que servir i respondre a les inquietuds d’aquest país.” Finament, la consellera d’Agricultura, una dona poderosa i de pedra picada, molt coneixedora del territori i que domina molt bé l’oratòria política davant qualsevol interlocutor, va expressar una gran dosi de dignitat per definir un Estat espanyol “en decadència”, completament caduc i demofòbic. Teresa Jordà va reblar el clau davant d’una audiència entusiasta, definint molt bé el fet que, l’1 d’octubre, l’Estat espanyol, d’una forma grollera i violenta, ens va robar l’alegria d’una victòria incontestable. En síntesi, aquesta històrica tractorada cívica va ser un exemple més de la força de l’empordanès, gironí i català, per restaurar la democràcia de debò i avançar amb pas fer cap a la implementació definitiva de la República catalana.