l'apunt

Les torres que cauen

No ho podia dir més clar ahir a la ràdio el direc­tor gene­ral d'Endesa a Cata­lu­nya, Josep Maria Rovira: la xarxa elèctrica de mit­jana i baixa tensió de les comar­ques giro­ni­nes és vella. Sí, vella, aquesta és la paraula exacta que va fer ser­vir. I com que és vella i, a més, va fer un tem­po­ral «catastròfic» –alerta amb l'ús d'aquest terme, que els agrada molt a les asse­gu­ra­do­res per estal­viar-se indem­nit­za­ci­ons–, doncs tot ple­gat va fer que la xarxa quedés trin­xada. A un ser­vi­dor, fran­ca­ment, a aques­tes altu­res de la nevada –aviat farà una set­mana– i amb uns quants milers d'usu­a­ris encara sense sub­mi­nis­tra­ment, tot ple­gat li sem­bla d'un cinisme màxim. Les coses velles, sobre­tot si són infra­es­truc­tu­res, o es man­te­nen com si fos­sin noves o es can­vien, no? O hau­rem d'espe­rar un altre gran tem­po­ral per fer-ho? L'Empordà de postal ple de masies curo­sa­ment res­tau­ra­des es veu que tenia una xarxa elèctrica de pena. Mireu, no m'agra­da­ria ser mal­pen­sat, però a vega­des les estratègies d'algu­nes mul­ti­na­ci­o­nals són tan recar­go­la­des que pas­sen per seguir aque­lla màxima mar­xista de «com pit­jor, millor». Temps al temps.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.