Opinió

la crònica

Prohibir

Quan es fa ser­vir, exces­si­va­ment, la paraula pro­hi­bir, el que es vol és limi­tar l’ús o el com­por­ta­ment d’algú. Mai s’aplica a ani­mals i a coses perquè la pro­hi­bició es fa com a ordre entre humans. Però l’expressió deu ser tan antiga com la huma­ni­tat si pre­nem com a referència el paradís d’Adam i Eva quan, segons la Bíblia, van men­jar del fruit pro­hi­bit. La pro­hi­bició és, com a com­por­ta­ment a evi­tar, tan antiga com la presència dels pri­mers homínids a la Terra. Amb l’entrada a la democràcia i després del període confús de la dic­ta­dura, es va posar de moda l’expressió pro­hi­bit pro­hi­bir, decla­ració d’una volun­tat de canvi sobre deter­mi­na­des impo­si­ci­ons auto­ritàries vis­cu­des al llarg del fran­quisme. No es pro­hi­beix als gos­sos l’accés a zones de jocs infan­tils, sinó que es pro­hi­beix als amos dels gos­sos que hi acce­dei­xin amb les seves mas­co­tes. L’ús de la paraula s’ha estès d’una manera tan vul­gar que el valor que aquesta té s’ha per­dut en gran mesura. L’acció de pro­hi­bir neix, en gene­ral, per regu­lar raci­o­nal­ment el com­por­ta­ment humà. Altres pro­hi­bi­ci­ons tenen per objec­tiu evi­tar el perill. En d’altres pres­su­posa orde­nar i faci­li­tar acci­ons, com és el cas de res­pec­tar l’ordre d’arri­bada. Però l’home és incom­pli­dor natu­ral de les nor­mes quan aques­tes són arti­fi­ci­als i sense sen­tit. La pro­hi­bició sem­pre ha de per­se­guir l’obtenció del bé comú i de l’indi­vi­dual. Però també l’home ten­deix a incom­plir-la com si fos un atrac­tiu. Però amb el temps la pro­hi­bició i el con­junt de pro­hi­bi­ci­ons es con­ver­tei­xen en una con­ducta que, a mesura que no es com­pleix i que aquest incom­pli­ment es gene­ra­litza i no se san­ci­ona, passa a no tenir cap valor. Un incom­pli­ment no san­ci­o­nat és una pro­hi­bició sense efecte. I d’una manera incons­ci­ent dei­xem de veure escrita la paraula en molts espais i en mol­tes acci­ons a pesar que aquesta sigui ben visi­ble.

Les nor­mes de cir­cu­lació com­por­ten mol­tes pro­hi­bi­ci­ons. La urba­ni­tat, implícita­ment, ens obliga o ens exi­geix com­por­tar-nos d’una manera i, tàcita­ment, ens pro­hi­beix fer-ho d’una altra. En els espais públics que estan pen­sats per a un ús, se’n pro­hi­bei­xen aquells que no s’hi cor­res­po­nen. L’accés a un espai o edi­fici està pro­hi­bit per a deter­mi­na­des per­so­nes. A l’escola podem lle­gir mol­tes pro­hi­bi­ci­ons que for­men part dels con­tra­va­lors. Cre­iem i ens edu­quen en i per la pro­hi­bició. Tot ple­gat, hem man­lle­vat l’expressió i s’ha per­dut, pro­gres­si­va­ment, part del seu sen­tit, però sobre­tot hem per­dut la seva uti­li­tat. S’ha impo­sat el fet, cone­gut, que l’incom­pli­ment de la pro­hi­bició escas­sa­ment té efec­tes perquè no exis­teix qui la fa com­plir o san­ci­o­nar. Aquesta pèrdua de valor té el seu reflex en la rela­xació en el seu com­pli­ment i en el seu efecte sobre el com­por­ta­ment humà.

La ciu­tat de Girona, com en les altres, té espais on l’escrit “pro­hi­bit” és paraula mullada i sense sen­tit impe­ra­tiu. Els parcs de jocs infan­tils són un exem­ple d’incom­pli­ments. En tots els espais de joc hi ha, per norma, un rètol on es des­cri­uen les coses que no s’hi poden fer a més d’altres infor­ma­ci­ons. Està pro­hi­bit l’accés als gos­sos, pro­hi­bit l’accés en bici­cleta, pati­nets i jogui­nes simi­lars, hi està pro­hi­bit fumar i també està pro­hi­bit jugar-hi a pilota. Un rètol ben visi­ble ho explica clara­ment. Bé, no sem­pre és visi­ble, ja que alguns del rètols són il·legi­bles, rat­llats o fets malbé. El resul­tat de la pro­hi­bició és tot el con­trari. Els gos­sos i les bici­cle­tes hi cir­cu­len lliu­re­ment, s’hi fuma molt, sobre­tot les senyo­res, i la pilota és el joc pre­fe­rit. El pro­hi­bit apar­car és com el joc d’ama­gar. Si podem, ho fem sense que ens vegin. Les bici­cle­tes no poden cir­cu­lar per la vorera a una velo­ci­tat supe­rior a la de les per­so­nes. He dit velo­ci­tat? Doncs sí, això és impos­si­ble. Ja veieu que aviat tor­na­rem al pro­hi­bit pro­hi­bir i després farem el que a tots ens doni la gana. Són millor poques pro­hi­bi­ci­ons i que aques­tes es com­plei­xin.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.