Opinió

Tribuna

Dones supervivents

És així tal com s’auto­a­no­me­nen. Aquest qua­li­fi­ca­tiu designa un pro­jecte de la Fun­dació SER.​GI que ajuda les dones vícti­mes de la violència de gènere a tenir un habi­tatge propi, perquè puguin recu­pe­rar la seva auto­no­mia. Fa dies vaig par­ti­ci­par en un dels sopars soli­da­ris que s’orga­nit­zen per recap­tar fons des­ti­nats a aquest col·lec­tiu, a la ciu­tat de Girona. Tot i que elu­deixo segons qui­nes con­vo­catòries noc­tur­nes, ja que he de mati­nar i vaig curta de son, vaig pas­sar per alt el can­sa­ment pen­sant que la causa s’ho valia, sense saber que viu­ria una vet­llada magnífica que con­si­dero un regal.

L’ali­atge entre les fun­da­ci­ons SER.​GI i Fidem va per­me­tre sumar for­ces i va pro­pi­ciar una sèrie de sin­cro­nies –si ho pre­fe­riu, casu­a­li­tats- que em van sor­pren­dre gra­ta­ment: les dones empresàries de Fidem (Fun­dació Inter­na­ci­o­nal de la Dona Empre­ne­dora) han edi­tat un lli­bre, Man­da­las de mujer, que és fruit d’un viatge a l’Índia i de la col·labo­ració amb la Fun­dació Vicente Fer­rer d’Anan­ta­pur, que dona suport a les dones des­cas­ta­des o dàlits i també cons­tru­eix cases per a elles i les seves famílies. Es tracta d’una experiència que vaig viure fa temps de manera sem­blant i que també va cul­mi­nar amb la publi­cació d’un lli­bre des­ti­nat a com­prar mate­rial per a un hos­pi­tal.

Les empresàries de Fidem van expli­car les seves vivències amb emo­ti­vi­tat con­ta­gi­osa. Tot ple­gat, només un con­tra­punt a una trista rea­li­tat: hi ha tot un col·lec­tiu de dones que es tro­ben en una situ­ació de gran vul­ne­ra­bi­li­tat i que neces­si­ten un habi­tatge per poder refer la seva vida i ser autònomes, bé perquè la seva situ­ació econòmica fa que no puguin arren­dar un pis o bé perquè han esgo­tat el temps d’estada en els cen­tres d’aco­llida que depe­nen de l’admi­nis­tració. Enfront d’unes dades esfereïdores –les estadísti­ques recu­llen la mort de vuit dones per violència mas­clista durant el 2017 i res fa pen­sar que el recompte a finals del 2018 sigui infe­rior– aques­tes super­vi­vents són un tes­ti­moni de coratge i resiliència. La majo­ria d’elles s’han vist obli­ga­des a mar­xar lluny d’on vivien, fins i tot han hagut de fal­se­jar la seva iden­ti­tat per evi­tar que els seus mal­trac­ta­dors les per­se­guei­xin. Per damunt de tot són llui­ta­do­res i evi­ten qua­li­fi­car-se com a sim­ples vícti­mes, al con­trari, volen ser pro­ta­go­nis­tes amb ple dret a les seves vides. I will sur­vive, com diu la cançó de Glo­ria Gay­nor. Això és el que queda clar quan sents les parau­les tes­ti­mo­ni­als d’algu­nes d’elles, que opten per par­lar amb la cara enco­berta.

És un tema gravíssim que implica tot­hom i que s’ha d’afron­tar des de l’edu­cació de les famílies, mares, pares, infants i ado­les­cents, i tot l’entorn social. Cal també un reco­nei­xe­ment públic cap a la tasca dels volun­ta­ris, col·labo­ra­dors i tre­ba­lla­dors de mol­tes fun­da­ci­ons com SER.​GI que actuen glo­bal­ment, amb tas­ques d’edu­cació, xer­ra­des, inter­me­di­ació en habi­tatge o pro­jec­tes com el de “Dones super­vi­vents”. Aquesta situ­ació tan dramàtica i inac­cep­ta­ble demana mesu­res urgents a tota la soci­e­tat i reclama que en siguem part activa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia