Opinió

Keep calm

No ha passat

Negar que l’Estat va afusellar Companys és negacionisme i està descrit com un comportament irracional

Trobo que és molt can­sat i una pèrdua de temps haver de reba­tre les opi­ni­ons que pre­sen­ten alguns polítics com si fos­sin cer­tes sense cap prova que aguanti la seva argu­men­tació. Una de les últi­mes mos­tres l’hem tin­guda amb aquesta decla­ració de la líder de Ciu­ta­dans, Inés Arri­ma­das, asse­gu­rant que el pre­si­dent Lluís Com­panys no va ser afu­se­llat per l’Estat espa­nyol. D’això, se’n diu nega­ci­o­nisme, i està per­fec­ta­ment des­crit com un com­por­ta­ment irra­ci­o­nal per part d’algú que deci­deix negar la rea­li­tat o un fet històric empírica­ment veri­fi­ca­ble per fugir d’una veri­tat incòmoda. Hi ha exem­ples claríssims de nega­ci­o­nisme que han fet forat. La negació de l’Holo­caust, la del virus de la SIDA i la del canvi climàtic. Això només per citar-ne tres que han encès sem­pre la polèmica quan algú deci­deix sense cap prova a les mans sem­brar el dubte perquè els deu ser més ren­di­ble i con­for­ta­ble viure d’esquena a la rea­li­tat que accep­tar un canvi. D’un temps cap aquí i arran de la irrupció en el pano­rama polític d’algu­nes cares noves, com ara el fla­mant pre­si­dent del PP, Pablo Casado, aquesta tendència al nega­ci­o­nisme i a la men­tida direc­ta­ment s’ha estès de manera des­me­su­rada. Ho veiem i ho sen­tim en els dis­cur­sos i les decla­ra­ci­ons que fan sense mira­ments. Fa alguns dies, el mateix Casado afir­mava que Terra Lliure havia comès 300 assas­si­nats quan hau­ria d’haver dit atemp­tats. Encara que després mati­sin les decla­ra­ci­ons, la men­tida ja s’ha escam­pat. La men­tida també és en el sòcol del dis­curs nega­ci­o­nista que s’acom­pa­nya de la dis­torsió i la ter­gi­ver­sació. Els antropòlegs que han estu­diat el feno­men nega­ci­o­nista aler­ten que, com que pro­te­gei­xen una idea que com­porta una crítica per a la seva iden­ti­tat, no hi ha opció al diàleg legítim. No és una opció vàlida per aquells que estan interes­sats a defen­sar idees ten­den­ci­o­ses o no rao­na­bles des de fets científics o històrics. L’únic recurs és tirar d’argúcies i tàcti­ques retòriques, pobres i insul­ses, per man­te­nir sense escrúpols ni cri­te­ris que això no ha pas­sat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia