Repassant Girona

Una de les millors coses que es pot fer a Girona una tarda d’octu­bre (de fet, qual­se­vol dia de qual­se­vol mes, a qual­se­vol hora) és fer-la petar amb dos per­so­nat­ges d’aquesta ciu­tat. Dos giro­nins, no necessària­ment de la Girona pro­funda, que no han nas­cut a Girona però que són ambai­xa­dors de la ciu­tat. Un va néixer a Salt i ha fet el pregó a Girona i al seu poble. L’altre és de Besalú i no pas­sa­ran gai­res anys que el faci, el pregó, a Besalú o a ciu­tat. Tots dos estan ben pre­sents als mit­jans de comu­ni­cació: Gui­llem Ter­ri­bas fins a l’exte­nu­ació aquests dies, com a ànima de la Lli­bre­ria 22, que ha fet qua­ranta anys; Sal­va­dor Gar­cia-Arbós com a comis­sari de l’Any del Xuixo, pre­sen­tat aquests dies. Pas­sar una llarga estona amb ells, i si pot ser amb un cafè i un bon havà –en Gui­llem és un fuma­dor de cor però ho té pro­hi­bit per raons mèdiques– vol dir anar pas­sant gent que tant poden par­lar de l’expo­sició que ahir es va inau­gu­rar, que rei­vin­dica l’obra i la figura de Damià Escu­der, com del Girona de fut­bol, dels Casero, de peri­o­disme, de cine o de tea­tre. Par­lar amb ells té un pro­blema i és que com que ho saben tot, és difícil sor­pren­dre’ls en alguna cosa, sigui qual­se­vol moguda política –com la que té el suport del lli­bre­ter– o qui ha inver­tit en un res­tau­rant del Barri Vell. Això sí, pots aca­bar des­co­brint que un d’ells no suporta el cinema de Godard. El paper de la Lli­bre­ria 22 per dina­mit­zar la vida cul­tu­ral giro­nina és inqüesti­o­na­ble i en Vador va pel camí. Això del xuixo és cosa seva i és molt bona cosa, perquè tocava i perquè, amb poca inversió, es par­larà molt i bé de la ciu­tat. I perquè toca rei­vin­di­car gent que el va posar de moda, el senyor Puig, i els que encara tre­ba­llen per fer uns xui­xos collo­nuts que es poden tro­bar en diver­ses pas­tis­se­ries i obra­dors de la ciu­tat. O sigui, que en menys de dues hores vam repas­sar Girona i en la con­versa va sor­tir mitja ciu­tat. Em va fer gràcia saber que Damià Escu­der, amb un gran paper a l’Assem­blea i a l’Assem­blea d’Artis­tes, va pro­nos­ti­car en el seu moment que Jordi Pujol seria un gran pre­si­dent i que Modest Prats havia d’arri­bar a bisbe de Girona. El pri­mer va ser-ho. D’en Modest en tenim un gran record i una gran estima, i els per­so­nat­ges amb qui vaig pas­sar la tarda pen­sen que mai va pre­ten­dre arri­bar a bisbe, encara que n’hagués estat un i de molt savi.