Opinió

Tribuna

Pobrets feixistes

“Els brots feixistes no es combaten amb condescendència

És racista el votant d’en Trump? O és el d’en Sal­vini? O el de Bol­so­naro? Ho són els que voten el Front Naci­o­nal francès? Són també mas­clis­tes i homòfobs? Només cal parar l’ore­lla per saber-ho. Si la cosa va de mal­fo­lla­des, de mari­cons, de moros i negres que són la causa de tots els mals; si diuen sense el més lleu estre­mi­ment que cal expul­sar els homes, dones i cri­a­tu­res que no tenen papers, si es sen­ten pleníssims de sen­tit comú quan pro­cla­mem que els de casa pri­mer, no cal donar-hi gai­res vol­tes: ho són. I els que els voten sense aques­tes expan­si­ons no ho dei­xen de ser, encara que, a més de racis­tes, mas­clis­tes i homòfobs, siguin també un expo­nent d’allò de la bana­li­tat del mal que va teo­rit­zar Han­nah Arendt. Defi­nir-los com per­de­dors des­con­cer­tats, com dam­ni­fi­cats per les cru­el­tats de la glo­ba­lit­zació o per un model de soci­e­tat que no té ànima ni mira­ments deu ser una forma de pater­na­lisme. I quan es diu que l’esquerra, des­di­bui­xada, abduïda pel sis­tema, sense acció ni dis­curs trans­for­ma­dor els ha aban­do­nat, a qui es des­criu és a l’esquerra, no a qui, con­ver­tit en víctima de la història, pot bus­car les res­pon­sa­bi­li­tats en les per­ver­si­ons del capi­ta­lisme o lamen­tar la debi­li­tat de la força del tre­ball o la manca de consciència i com­promís en la defensa dels drets col·lec­tius. Ha estat sem­pre així. Les raons mai són direc­ta­ment l’odi o la mal­dat, són la por, la ignorància, els pre­ju­di­cis, la frus­tració o, pot­ser, la humi­li­ació. Però el racisme és racisme i el fei­xisme és fei­xisme. Són d’ultra­dreta els votants de Ciu­ta­dans, o del PP? Si cre­uen que la llei està per damunt de la volun­tat popu­lar, si recla­men presó per als adver­sa­ris polítics, si pen­sen que la lli­ber­tat del vot separa i la repressió poli­cial uneix, si Espa­nya és un mite sagrat i no un ens polític, si Franco no va ser tan ter­ri­ble, si l’exèrcit ens ha de sal­var, si el femi­nisme és tota­li­tari i quan dius bon dia ets un supre­ma­cista, ales­ho­res temo que sí, que són ultra­dreta. I aquí ho podem ano­me­nar també neo­fran­quisme. A molts bar­ris perifèrics d’Europa o a les ciu­tats indus­tri­als dels USA, el vot tomba cap a líders ultra­dre­tants, al Bra­sil un com­pendi del mal està a punt d’arri­bar a la pre­sidència. És, com sem­pre, la por, la inse­gu­re­tat, la frus­tració i totes les cri­sis. Però donar veu i enti­tat als seus argu­ments car­re­gats de pre­ju­di­cis, d’auto­ri­ta­risme, de jus­ti­fi­ca­ci­ons en la vul­ne­ració de drets, abo­car-hi una mirada com­pren­siva, accep­tar algu­nes de les seves res­pos­tes primàries, no fa sinó legi­ti­mar-los i reforçar-los. Això mateix passa amb Ciu­ta­dans, amb el PP, i els seus votants. La repressió, la cata­la­nofòbia, la jus­ti­fi­cació de l’arbi­tra­ri­e­tat judi­cial i la bru­ta­li­tat de la poli­cia con­tra els adver­sa­ris, no adqui­reix ni un gram de dig­ni­tat encara que un 30, un 40 o un 50% de la població en sigui par­tidària. No és amb con­des­cendència com es com­ba­ten els brots fei­xis­tes, és amb les llui­tes com­par­ti­des i la defensa radi­cal dels drets soci­als i democràtics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia