Opinió

De reüll

Un art mediocre

Jeff Koons, un dels artistes ‘top’, ha estat condemnat per plagiar un anunci

Hi va haver un temps en què els artis­tes sub­mi­nis­tra­ven els patrons visu­als de la soci­e­tat. Les seves obres influïen pode­ro­sa­ment en els codis del cinema, de la publi­ci­tat, del dis­seny de pro­duc­tes i de mol­tes altres par­cel·les de la indústria de l’espec­ta­cle i l’entre­te­ni­ment. I, per des­comp­tat, els de les revo­lu­ci­ons polítiques. Eren l’avant­guarda. Però aquest lide­ratge l’han anat per­dent. Avui són els artis­tes, com a mínim els que pro­mo­uen les esfe­res del poder i els que reben més atenció mediàtica, els qui man­lle­ven idees sense cap ànim trans­gres­sor. En tenim la trista prova amb el nord-ame­ricà Jeff Koons, que acaba de ser con­dem­nat a pagar una mor­te­rada de diners per haver pla­giat un anunci d’una marca de roba feme­nina en una de les seves escul­tu­res, Fait d’hiver (1985), que es va expo­sar fa uns anys al Cen­tre Geor­ges Pom­pi­dou de París i que va ser sub­has­tada per uns mili­ons de res a la sala Chris­tie’s de Nova York. No és el pri­mer cop que Koons, un dels artis­tes més cotit­zats, és acu­sat de lla­dre d’imat­ges sense resig­ni­fi­car-les en cap sen­tit. Amb per­so­nat­ges com aquest, no és que l’art hagi sacri­fi­cat la seva ori­gi­na­li­tat sinó direc­ta­ment la seva raó de ser. Però que tot el que han encap­su­lat els museus i les gale­ries no ens faci per­dre de vista que l’essència més pura de la cre­ació con­ti­nua estant en els estu­dis dels artis­tes que mai figu­ren en les llis­tes top. I en l’espon­taneïtat del car­rer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.