Opinió

Tribuna

‘Mee Too’

“El nou país que vull ha d’estar lliure de desigualtats i bretxes de tot tipus, i també de la discriminació salarial de les dones

No s’espan­tin, de l’altre Me Too en podem par­lar un altre dia; avui es tracta de la cam­pa­nya de la UGT, Jo també tre­ba­llo gra­tis, perquè si encara tingués una feina assa­la­ri­ada, jo també tre­ba­lla­ria gra­tis des del dia 10 de novem­bre fins al dia 31 de desem­bre. Ho he cal­cu­lat i en total, durant la meva vida labo­ral, hau­ria tre­ba­llat pro bono, qua­tre anys i mig si apli­quem el 16,2% de diferència sala­rial entre homes i dones reco­ne­guda per la Unió Euro­pea, però en el meu cas, és molt més perquè la diferència era molt més alta. Les diferències entre països són abis­mals i la mit­jana dis­tor­si­ona la rea­li­tat, però aques­tes són les dades ofi­ci­als. I no es pen­sin, en aquesta qüestió ser del nord o del sud no és sig­ni­fi­ca­tiu perquè és als països amb nivells de renda més alta on tro­bem més desi­gual­tats. Per exem­ple, a Ale­ma­nya una dona cobra de mit­jana un 22% menys que un home, a Àustria un 21,7% i al Regne Unit un 20,8%. Als extrems hi tro­bem Itàlia, amb un sor­pre­nent 5,5%, i Estònia, amb un 26,9. A l’Estat espa­nyol la diferència és del 14,6% i a Cata­lu­nya, del 14,7%.

Tor­nant al meu cas, la veri­tat és que vaig tri­gar a ado­nar-me’n, perquè era una cosa que ni se m’havia acu­dit que pogués pas­sar, però quan ho vaig fer, per una casu­a­li­tat que no expli­caré, no m’ho podia creure. Vaig con­sul­tar un bufet d’advo­cats pro­gres­sis­tes que em van acon­se­llar actuar amb prudència, és a dir, inten­tar arre­glar la situ­ació del meu equip, quasi tot femení, però no fer cap denúncia pública perquè segons ells, em faria famosa uns dies però no tro­ba­ria mai més cap feina.

No sé si vaig fer bé seguint el seu con­sell, però almenys els sous del meu equip es van nor­ma­lit­zar i jo vaig tro­bar una nova feina. I com són les coses, en aquesta nova feina em vaig reduir jo mateixa el sou per qüesti­ons que tam­poc expli­caré. En tot cas, perquè no facin cabòries, me’l vaig reduir per una qüestió de consciència. No tots els sous que he tin­gut han estat desi­guals, tot s’ha de dir, però en dues eta­pes llar­gues de la meva vida labo­ral, sí, i molt. La bretxa sala­rial és un escàndol però aquest és un pro­blema que té múlti­ples ves­sants. Per exem­ple, si fem una ullada al càrrecs d’alta direcció a la Unió Euro­pea només el 6,3% són dones.

Volen un exem­ple que conec bé? Par­lem breu­ment del món acadèmic, on la presència de la dona es va difu­mi­nant a mesura que va ascen­dint de nivell. M’explico. Les dar­re­res dades que tinc són del 2015 i de l’Estat espa­nyol, però no crec que hagin can­viat gaire ni que Cata­lu­nya sigui gaire dife­rent. Fa tres anys el 53,4% d’estu­di­ants eren dones i el 57,6% de titu­la­des, també. Tot i així, només ho eren el 40% de pro­fes­so­res i el 20% de catedràtiques. I si tenim en compte les rec­to­res, eren qua­tre a les 50 uni­ver­si­tats públi­ques i set a les 32 pri­va­des. Com s’expli­quen aques­tes diferències abis­mal si la majo­ria de titu­la­des són dones? Segons el dar­rer informe de l’Ins­ti­tut Català de les Dones del març del 2018, a Cata­lu­nya les dones repre­sen­ten el 31,4% dels càrrecs de direcció i gerència però en canvi són el 57% de les per­so­nes científiques i intel·lec­tu­als. Això sí, en la cate­go­ria d’emple­ats d’ofi­ci­nes i admi­nis­tra­tius les dones repre­sen­ten el 71,8%. I no obli­dem la feina no remu­ne­rada, com la domèstica. Segons la Comissió Euro­pea els homes dedi­quen 9 hores set­ma­nals a aques­tes tas­ques i les dones 22, fet que repre­senta sis jor­na­des i mitja de feina no remu­ne­rada. I torno a insis­tir, es tracta d’una mit­jana que dis­tor­si­ona la rea­li­tat que seria molt més crua.

És difícil d’arre­glar una qüestió tan escan­da­losa com aquesta? No. Islàndia ja ho ha fet i des del pri­mer de gener d’enguany és il·legal que les dones cobrin menys que els seus com­panys. El tre­ball igual es paga amb un salari igual i les empre­ses estan obli­ga­des a demos­trar-ho anu­al­ment i les que no ho com­plei­xin o no ho puguin demos­trar, s’enfron­ten a mul­tes impor­tants.

Quina expli­cació lògica hi ha en el fet que les dones euro­pees gua­nyem una mit­jana del 16,2% menys que els homes? Jo no en trobo cap. I vostès? Em sem­bla que és el reflex d’una soci­e­tat que volem creure justa i nor­ma­lit­zada i no ho és, ni de bon tros, mal­grat la retòrica quo­ti­di­ana. I ara que està tan de moda citar la Cons­ti­tució, aquesta situ­ació és fruit d’un incom­pli­ment de l’arti­cle 14, que diu que els espa­nyols són iguals davant la llei “sin que pueda pre­va­le­cer dis­cri­mi­nación alguna por razón de naci­mi­ento, raza, sexo, religión, opinión o cual­quier otra con­dición per­so­nal o social”. Pot­ser és que aquest arti­cle parla de los españoles i no de las españolas...

Fa anys que els meus arti­cles men­su­als par­len del procés; em veia incapaç d’escriure de qual­se­vol altra cosa perquè estic con­vençuda que el moment que vivim és tan perillós com únic i d’alguna manera, encara que no ho sem­bli, aquest arti­cle també l’escric amb el procés al cap perquè el nou país que vull ha d’estar lliure de desi­gual­tats i bret­xes de tot tipus, i també d’aquesta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia