Un futur clàssic

Feia goig l’Audi­tori de Girona diven­dres al ves­pre. I anit. Que esti­gui ple com un ou quan actua la Simfònica de Cobla i Corda de Cata­lu­nya no és cap nove­tat, perquè tre­ba­llen molt i bé, tant la gent que està a l’esce­nari com, sobre­tot, la que hi ha al dar­rere de tots. Però és que aquest any l’espec­ta­cle no només ha estat de pri­mera, com sem­pre, sinó que és per a matrícula d’honor, cum laude o com vul­guin dir-ho. Recordo una nit com la de diven­dres, de fa ja uns anys, quan vaig veure aque­lla bri­llan­tor als ulls de Josep Laga­res que pre­sa­gia que en porta alguna de cap. Va ser quan per pri­mera vegada em va par­lar del con­tacte esta­blert amb Jaume Cabré i de les con­ver­ses amb Fran­cesc Cassú per fer-ne alguna de grossa. Una òpera, crec que en algun moment em va dei­xar anar. M’ho vaig creure perquè conec el mate­rial de què està fet. La Simfònica de Cobla i Corda de Cata­lu­nya, la sim­bi­osi entre els con­sa­grats músics de la Prin­ci­pal de la Bis­bal i les joves pro­me­ses de l’Orques­tra de Cadaqués, fa anys que fa una feina impa­ga­ble per a la cul­tura cata­lana. I per a la pro­moció de noves gene­ra­ci­ons de músics als quals es posa al davant rep­tes bàsics per al seu crei­xe­ment com a músics. Fa deu anys. Ens han ofert la seva versió dels clàssics, inclo­ent-hi el clàssic nos­trat, Lluís Llach. Però el repte actual és encara molt més repte. Una òpera en català, amb música de Fran­cesc Cassú, i lli­bret del con­sa­grat i reco­ne­gut mun­di­al­ment escrip­tor català Jaume Cabré. Llull és un pro­jecte a l’altura dels grans pro­jec­tes de la cul­tura cata­lana. Ja hem par­lat dels músics, de l’autor i de qui n’ha fet la música i porta la batuta d’aquesta òpera en un pròleg i dos actes. S’hi han de sumar les veus de Roger Padullés, Marta Mathéu, Gemma Coma-Albert, Toni Mar­sol, Fer­ran Frauca i les de la Polifònica de Puig-reig. Tot això, molta feina, molt de talent per fer de Llull un futur gran clàssic de la música cata­lana. I tot això gràcies a la Fun­dació Metal­qui­mia, amb Josep Laga­res al cap­da­vant i, a la rere­guarda, el cap fred i el cor calent de Narcís Laga­res, el fun­da­dor d’un èxit empre­sa­rial i que pròxima­ment pre­sen­tarà la seva 25a sar­dana com­posta, una sar­dana molt espe­cial, per una per­sona que ha estat sem­pre al seu cos­tat i que hi con­ti­nuarà estant molt de temps, si Déu vol. Això és mece­natge. Així es fa país. I per molts anys puguin fer-ho!