Opinió

Tribuna

El sentit del treball

Tots tre­ba­llem: també els jubi­lats, els bat­xi­llers i uni­ver­si­ta­ris, els atu­rats o els de salut fràgil. Cadascú a la seva manera. Qui és humà i està viu, tre­ba­lla!, interac­tua intel·ligent­ment amb el món i amb els altres. La manera humana d’exis­tir és “actuar” (Arendt).

Tots hem expe­ri­men­tat que no és fàcil tre­ba­llar bé en grup, mal­grat que mol­tes per­so­nes d’un “equip” siguin sin­gu­lar­ment bri­llants. Ho saben bé els alum­nes a qui el docent enqua­dra –ara que seguei­xen de moda con­cep­tes com “tre­ball coo­pe­ra­tiu”, “ava­lu­ació entre iguals” o “intel·ligència com­par­tida”– en un agru­pa­ment. Pots ado­nar-te que algú s’hi repenja i no fa res, o que gri­nyo­len les diferències d’edat o de talent, o que sor­geix l’orgullós que sem­pre inter­romp i esdevé tòxic. És un clàssic citar la reunió pre­pa­ratòria de la mala­gua­nyada invasió de Bahía de Coc­hi­nos (Cuba, abril 1961) amb en Ken­nedy: per­so­nes intel·ligents, sense pro­ble­mes de relació, que s’expres­sen lliu­re­ment, però que –tena­llats pel grup: l’amis­tat, voler-se enco­rat­jar, etc.– pren­gue­ren una decisió fatal. No sem­pre el “pen­sa­ment gru­pal” –con­sens, democràcia, càlcul– és més “intel·ligent”: pot­ser la col·legi­a­li­tat pro­te­geix de la tira­nia però també se’n deri­ven pato­lo­gies de grup.

I si cer­quem el fona­ment del tre­ball? Expe­ri­mento que engi­nyers i met­ges coo­pe­ren bé, però que, en canvi, artis­tes i docents ens inco­mo­dem en un mateix espai. Pot­ser hi ha pro­to­cols ide­als per a cada feina. En gene­ral, per què tre­ba­llem?: a) ho fem per gua­nyar diners? El sociòleg Sim­mel diria que sí, que els humans neces­si­tem el valor que se’ns dona tre­ba­llant, siguin diners o qual­se­vol bé ins­tru­men­tal i fle­xi­ble; en canvi, Hegel manté que, jus­ta­ment, el fet de tre­ba­llar és el que ens cons­ti­tu­eix com a humans, per a domi­nar la natura i conèixer-nos millor. Ales­ho­res, b) ens escar­ras­sem o no per trans­for­mar el món? Més con­tras­tos: Marx admet que nosal­tres modi­fi­quem la natura però que cal asso­lir una relació sense explo­tació – ja sabem: mori la pro­pi­e­tat pri­vada, el capi­tal, etc.–, immune a les ali­e­na­ci­ons. Per con­tra, el romà Sèneca manté que la feina, l’“amor al tre­ball”, no afe­geix res nou a l’uni­vers (De Pro­vi­den­tia), sinó que tan sols ens fa inte­ri­or­ment millors, vir­tu­o­sos. Tot sem­bla com­pli­car-se. I, final­ment, c) val tant un cert tre­ball ben fet com qual­se­vol altre? Els il·lus­trats del s. XVIII van reva­lo­rar les fei­nes mate­ri­als (Dide­rot), però Arendt ha insis­tit en l’espe­ci­fi­ci­tat de l’“acció” (dis­tin­gint-la de la “pro­ducció”, per a la super­vivència i el benes­tar, com de l’“obra” de l’artesà). Des­co­breix una relació ètica amb altres (òbvia en una infer­mera o en una mes­tra). El “tre­ba­llar ins­tru­men­tal­ment”, per a acon­se­guir quel­com, és misèria si ho com­pa­rem amb l’“acció”, que sí que ens rea­litza: aco­llir, aju­dar, convèncer, amenaçar, ense­nyar, fer la guerra, guiar..., tot això injecta valor a qual­se­vol ocu­pació humana, fent-la exclu­siva i única.

Els cíborgs anun­ci­ats seran més ràpids, dura­dors, forts i pro­duc­tius, però sem­pre infe­ri­ors en dig­ni­tat. El diner i l’eficàcia no ho són tot. El tre­ball de cadascú, ben enfo­cat, ens du al “setè cel”, ja sigui el de l’Apo­ca­lipsi de Pau o el de Dante.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.