Opinió

De reüll

Per la porta o la finestra

Tenen els poders públics prou força per garantir el dret a l’habitatge?

A Madrid una dona s’ha llançat per la finestra d’un cinquè abans de ser llançada per la porta del pis que no podia pagar. També s’han suïcidat uns homes de Cornellà, Granada, Barakaldo, Terrassa i una altra dona de Castelló. Es diu llançament a l’expulsió judicial dels ocupants d’un domicili i aquest deshumanitzador terme descriu un drama que no cessa: a l’Estat, 60. 754 desnonaments el 2017, i a Catalunya en els sis primers mesos del 2018, una mitjana diària de 44 famílies han perdut la llar per no fer front a la hipoteca o al lloguer. Els poders públics tenen prou força –o interès– per garantir el dret a l’habitatge contra l’especulació que deixa indefenses les capes més precaritzades? Diu l’Associació de Promotors de Catalunya que el 2018 s’haurà construït un 32% més d’immobles que el 2017 però qui en farà ús? Els sous baixos i els costos alts en dificulten l’accés. Qui ho supervisarà? El 34% dels pisos de lloguer és a mans d’empreses, fons d’inversió, bancs i societats familiars. Podran regular els preus els municipis? L’habitatge social representa a Holanda el 32% del total; 23% a Àustria; 18% al Regne Unit; 17% a França; 1,1% a l’Estat. Càritas parla d’un nombre elevat de veïns, menors inclosos, en risc de desnonament i la PAH alerta dels efectes nocius de l’exclusió residencial sobre la salut. Cal l’aplicació urgent de polítiques per posar fi a aquesta indignitat. De casa, les persones no n’hem de sortir a la força ni per la porta ni per la finestra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.